Al debat d’ahir a Ràdio Palafolls, la Montserrat Candini, ara candidata al Senat per CiU, ens va retreure als socialistes que podríem morir d’èxit.Ho deia em referència a les dificultats em la posta en marxa de l’anomenada llei de la Dependència. Després de les campanyes explicatives –crec que en alguns moments aclaparadores- sembla que no acaba d’arrencar i que s’estan frustrant les expectatives que molts hi havien dipositat.
Li vaig donar la raó. La Llei és complexa. Està previst que es desenvolupi en uns quants anys, fins el 2015. En ella han de tenir un paper essencial les Corporacions Locals i les Comunitats Autònomes. Tot això era conegut, volgut i necessari, ja que les prestacions que preveu la Llei no es contempla que sigui possible fer-les ni de cop ni amb gestió centralitzada. Estem parlant d’atenció personalitzada i individual i el coneixement concret de com s’ha de fer requereix temps i proximitat.
Crec que no hem explicat prou bé tot això. La “venda” del producte ha estat més forta que l’explicació de les dificultats que comportava. És consubstancial amb els temps i els mètodes. Certament, ara haurem de pagar un preu per les queixes produïdes per les ganes de veure resolts els problemes de la manca d’autonomia personal i les situacions de dependència que preveu la Llei.
Però, vaig contestar que és millor morir d’èxit que morir de fracàs, i sobre tot que morir d’inanició o d’inacció. Cal arriscar-se a fer i tirar endavant propostes, avaluar-les i intentar corregir-ne les mancances i els errors.
Per cert, demà ja comença a circular el TGV/AVE entre Sants (Barcelona) i Atocha (Madrid). L’aposta en infraestructures també ha comportat ensurts, problemes i maldecaps als usuaris del transport públic de rodalies de l’àrea de Barcelona, reconeguts i assumits. Espero que ja siguin història. També, crec que anem a morir d’èxit.
Tenien raó els imaginatius publicistes que van treure una bona adaptació del logotip de Renfe.
Granollers, 19 de febrer.
4 comentaris:
Els teus relats de campanya s'han convertit en una lectura obligatòria per tots aquells que volem estar una mica informats de les vivències, les informacions i la realitat amb la qual us trobeu les persones que activament participeu en la precampanya que està a punt de convertir-se en campanya electoral.
El contingut dels teus escrits són profundament interessants però sempre acompanyes d'unes imatges especials que donen un toc peculiar al conjunt de l'escrit.
Fa molts dies que tenia pendent escriure't un comentari, però avui no m'he pogut resistir d'escriure aquest comentari amb la darrera original imatge que simula l'anunci de Renfe.. reconstruint-lo una mica.
Molt bona campanya que ara està a punt de començar una etapa clau!!!
Una abraçada!
Laia
Gràcies, Laia pel teu comentari. He de confessar-te que gaudeixo força fent aquestes entrades explicant la campanya. Intento que al final n’hi hagi una per dia (de promig), a veure si ho aconsegueixo, i que plegades permetin tenir una panoràmica d’aquest període des de la visió molt personal d’algú que hi està ficat. Una abraçada i records als amics de El Vendrell.
Bona campanya Manel, i no t'oblidis de deixar-nos algun dels teus divertimentos... que ens ajuden a augmentar les nostres dosis d'optimisme. Per la Catalunya optimista... un magnífic resultat el 9-M. Una forta abraçada,
Àlex.
Gràcies, Àlex. No em provoquis...home!
Publica un comentari a l'entrada