A l’escola d’hivern del PSC a Tarragona, presideixen l’escenari, o el presbiteri, unes banderes. Quina mania amb els draps! Marquen imatge, com aquell que marca paquet, del que som, o volem ser, o del que volem demostrar ser.
Sols hi ha dues banderes: la catalana i l’europea. L’espanyola? Fuig, noi! Què et penses? Els dels PSC som catalanistes! Sí, igual que si l’acte hagués estat de CiU. La vermella? Que antic ets, Manel! “Penja del teu cor, un bocí de roba roja,...”
La gent normal no sap què som. Ens diem federals, però no ens ho creiem. L’ambigüitat del PSC permet anar trampejant. Ja ho pagarem, ja. Ja ho pagarem en algun moment en termes electorals i en termes d’adhesió social.
Aquest és un curiós país, Espanya. L’Estat autonòmic és una construcció federalista per dalt amb escassa adhesió per baix. Els de dretes són unitaris i centralistes. Els nacionalistes, per definició, no tenen interès en el conjunt espanyol. No va amb ells. La “resta” són els altres, fins i tot adversaris o enemics. A l’esquerra alguns es diuen federals, encara que n’hi ha pocs. La majoria són estatalistes i consegüentment centralistes i jacobins també.
Qui hi ha realment seguidor de Pi i Margall? Pocs, molt pocs. Ho tenim malament.
Sols hi ha dues banderes: la catalana i l’europea. L’espanyola? Fuig, noi! Què et penses? Els dels PSC som catalanistes! Sí, igual que si l’acte hagués estat de CiU. La vermella? Que antic ets, Manel! “Penja del teu cor, un bocí de roba roja,...”
La gent normal no sap què som. Ens diem federals, però no ens ho creiem. L’ambigüitat del PSC permet anar trampejant. Ja ho pagarem, ja. Ja ho pagarem en algun moment en termes electorals i en termes d’adhesió social.
Aquest és un curiós país, Espanya. L’Estat autonòmic és una construcció federalista per dalt amb escassa adhesió per baix. Els de dretes són unitaris i centralistes. Els nacionalistes, per definició, no tenen interès en el conjunt espanyol. No va amb ells. La “resta” són els altres, fins i tot adversaris o enemics. A l’esquerra alguns es diuen federals, encara que n’hi ha pocs. La majoria són estatalistes i consegüentment centralistes i jacobins també.
Qui hi ha realment seguidor de Pi i Margall? Pocs, molt pocs. Ho tenim malament.
Bon dinar al Serrallo de Tarragona. L’Àlex té uns hàbits quan va a l’escola d’hivern que enguany m’ha permès compartir amb ell i els seus amics. L’arròs caldós estava sensacional. A cal Joan m’han preparat per emportar-me en un “tupper” el que no ens hem acabat. Com a Amèrica!
Mataró, 22 de març.
1 comentari:
Molt bona reflexió i un encertat títol. La veritat és que també em va sobtar la presència de les dues banderes però el meu comentari el vaig efectuar en petit comité i ara quan he trobat el teu escrit m'ha fet molta gràcia detectar que també vas copsar aquest detall.
Potser la memòria em jugarà una mala passada però no recordo que en les edicions anteriors, les banderes tinguessin un protagonisme dalt de l'escenari. Ara, no vull realitzar afirmacions categòriques perquè no estic plenament segura.
Nosaltres pensem i reflexionem entorn aquest fet perquè inevitablement té connotacions a valorar i reflexionar. Ara bé, molt em temo que per alguns es deu tractar d'un element estètic sense més.
Una abraçada!!!
Laia
Publica un comentari a l'entrada