19 de març, 2009

Una alegria.

De tornada, el cap de setmana passat, a casa trobo una notificació de Correus avisant-me que he de passar a recollir una carta certificada amb acusament de rebut. Què serà? Potser una multa per excés de velocitat a l’Àrea de Barcelona? Vés a saber!

No, es tracta d’un paquet enviat per la Fundació Campalans. Ah! Bé. Deu ser una de les seves publicacions. Sí, és un nou llibre: “Municipàlia” que recull reflexions sobre l’activitat a l’administració local de sis socialistes que varem exercir el càrrec d’Alcalde i Alcaldessa temps endarrere, i la nostra visió ja des de fora d’alguns aspectes que en part ens varen caracteritzar en el esmentat comès.


A mi em va tocar escriure d’Hisenda. És el meu tema, o millor dit, ho era. N’he parlat força, encara ho faig de tant en tant, sempre que m’han demanat que ho faci, els meus correligionaris, o d’altres. De fet, el que vaig escriure a demanda de l’Albert Aixalà, director de la Campalans, no és gaire més que el que havia explicat als cursets de formació de nous regidors a les darreres eleccions municipals. N’estic content que al final hagi quedat imprès en un llibre col·lectiu amb treballs d’altres companys/es avui ja ex-col·legues (encara que amb en Sixte Moral som altra vegada companys de feina). Sembla ser que d’aquí uns dies ens convidaran a fer la presentació pública i formal del llibre.

Com que quan exercia d’Alcalde i responsable d’Hisenda local en el municipalisme vaig fer un petit treball sobre el mateix tema (més breu) per un volum també col·lectiu que va publicar la Fundació Pi i Sunyer, “Informe sobre el Gobierno local en España-1997”, algú, amb el temps i sí en té ganes, podrà comparar dues visions del tema per la mateixa persona en situacions de temps i espai diferents.

Crec fermament en les característiques que s’han de tenir per la feina política en el món local que descric en el darrer paràgraf del text que ha motivat aquesta entrada.

“Atendre a curt mirant al llarg molt tocant de peus a terra. Aquesta crec que ha de ser la recepta, tot tenint present que cada matí en entrar a la Casa Gran cal pensar que el món ha donat una altra volta i que el sol surt per a tothom.”

Madrid, 17 de març.