El PP per motius –crec- purament electoralistes i de desgast del Govern s’ha llençat a tomba oberta a airejar les presumptes debilitats del sistema financer espanyol creant desconfiança. Curiós, no?
Hom espera de partits responsables que tenen possibilitats de governar (de tornar a governar, en aquests cas) que siguin curosos en un tema tan delicat com aquest. És un tema de confiança.
Que pot haver-hi problemes és cert, no cal pas amagar-ho. La crisi financera internacional i les nostres pròpies circumstàncies no passaran debades del nostre sistema de bancs i caixes, malgrat que hem estat millor regulats i controlats que a d’altres països. Varem treure bones conclusions de les crisis anteriors i si es tractes d’una situació difícil exclusivament nostra, no global com ara, tindríem prou recursos per afrontar-la. Ara potser està caient el cel, i ja ho sabem: tots hi estem a sota.
De creure les enceses proclames que s’escolten al Congrés dels Diputats per boca de destacats representants populars (Montoro, Nadal, García Legaz,...) el nostre sistema financer està a punt d’ensorrar-se.
No sé pas què deuen pensar els banquers i caixers d’aquesta posició. Suposo que no els deu agradar massa.
Crec que hi ha problemes que afloraran i que caldrà afrontar, però s’ha de fer ordenadament i discretament. Sobre tot això darrer, amb discreció i tacte.
La Rosa Díez (Grup Mixt) proposa una PNL perquè el Govern adopti mesures d’estabilització financera. És la continuació del debat que varem fer al Ple a finals de l’octubre passat sobre els Reial-Decrets Llei que permetien la compra d’actius de bancs i caixes i d’avals per emissions privades per l’Estat.
Ha plogut molt des de llavors i hem debatut força al tema. Per això, gran part de la PNL està superada. Ara el tema es vol centrar en les hipotètiques debilitats de les nostres entitats financeres, en l’actuació governamental front a elles i les seves conseqüències.
La posició dels dos grups parlamentaris principals és ben divergent. Mentre el PP, com he dit abans, ruixa el foc amb gasolina, a nosaltres, els socialistes, en toca el paper de trempar i tranquil·litzar els ànims. Els uns desbocats i els altres estirant les regnes.
Ja m’agradaria, des del punt de vista ideològic i recordant els meus anys joves, fustigar els “capitalistes i banquers” com a podrits dimonis malvats, però la responsabilitat i el coneixement m’ho impedeixen. En canvi, ells, els del PP, no tenen cap inconvenient en fer el paper de dinamiters del “sistema”. En el seu frenesí opositor per desgastar al govern adopten actituds irresponsables. Fins i tot els surt la vella vena falangista anti-capitalista de nacionalitzar de la banca.
Per cert, recordant els anys joves, ahir, 23 de març, va fer 32 anys –corria l’any 1977- que vaig fer un acte del PSC (del primer PSC, encara no s’havia signat el pacte d’abril) sobre polítiques municipals. Vaig proposar llavors ni més ni menys que la municipalització del sòl. No hagués anat malament a la vista del desenvolupament immobiliari espanyol.
Madrid, 24 de març.
Hom espera de partits responsables que tenen possibilitats de governar (de tornar a governar, en aquests cas) que siguin curosos en un tema tan delicat com aquest. És un tema de confiança.
Que pot haver-hi problemes és cert, no cal pas amagar-ho. La crisi financera internacional i les nostres pròpies circumstàncies no passaran debades del nostre sistema de bancs i caixes, malgrat que hem estat millor regulats i controlats que a d’altres països. Varem treure bones conclusions de les crisis anteriors i si es tractes d’una situació difícil exclusivament nostra, no global com ara, tindríem prou recursos per afrontar-la. Ara potser està caient el cel, i ja ho sabem: tots hi estem a sota.
De creure les enceses proclames que s’escolten al Congrés dels Diputats per boca de destacats representants populars (Montoro, Nadal, García Legaz,...) el nostre sistema financer està a punt d’ensorrar-se.
No sé pas què deuen pensar els banquers i caixers d’aquesta posició. Suposo que no els deu agradar massa.
Crec que hi ha problemes que afloraran i que caldrà afrontar, però s’ha de fer ordenadament i discretament. Sobre tot això darrer, amb discreció i tacte.
La Rosa Díez (Grup Mixt) proposa una PNL perquè el Govern adopti mesures d’estabilització financera. És la continuació del debat que varem fer al Ple a finals de l’octubre passat sobre els Reial-Decrets Llei que permetien la compra d’actius de bancs i caixes i d’avals per emissions privades per l’Estat.
Ha plogut molt des de llavors i hem debatut força al tema. Per això, gran part de la PNL està superada. Ara el tema es vol centrar en les hipotètiques debilitats de les nostres entitats financeres, en l’actuació governamental front a elles i les seves conseqüències.
La posició dels dos grups parlamentaris principals és ben divergent. Mentre el PP, com he dit abans, ruixa el foc amb gasolina, a nosaltres, els socialistes, en toca el paper de trempar i tranquil·litzar els ànims. Els uns desbocats i els altres estirant les regnes.
Ja m’agradaria, des del punt de vista ideològic i recordant els meus anys joves, fustigar els “capitalistes i banquers” com a podrits dimonis malvats, però la responsabilitat i el coneixement m’ho impedeixen. En canvi, ells, els del PP, no tenen cap inconvenient en fer el paper de dinamiters del “sistema”. En el seu frenesí opositor per desgastar al govern adopten actituds irresponsables. Fins i tot els surt la vella vena falangista anti-capitalista de nacionalitzar de la banca.
Per cert, recordant els anys joves, ahir, 23 de març, va fer 32 anys –corria l’any 1977- que vaig fer un acte del PSC (del primer PSC, encara no s’havia signat el pacte d’abril) sobre polítiques municipals. Vaig proposar llavors ni més ni menys que la municipalització del sòl. No hagués anat malament a la vista del desenvolupament immobiliari espanyol.
Madrid, 24 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada