L’agrupació del PSC de Mataró organitza un acte públic amb una bona taula per parlar del Pla Bolonya que aquests dies està tant d’actualitat pels aldarulls que hi ha hagut a Barcelona (no pel Pla en sí). Em demanen que faci de moderador, i ja em tens presentant a la Maria Badia, la nostra eurodiputada que quan està aquí viu a Vilassar de Mar, a l’Alfons Palacios, professor de l’EUPMt, lloc on es feia l’acte, i a en David Bote, membre de la JSC i estudiant, encara que ja en la fase del doctorat.
La majoria dels assistents, una trentena, gent gran. Està bé que s’interessin, n’han sentit parlar i cal informar-los perquè transmetin una opinió fonamentada. El problema és que no han vingut els afectats: estudiants i professors. Potser ja ho saben tot.
La Maria Badia explica els orígens del procés i els seus objectius ressaltant que és més ample que els països de la U.E. que és tracta de 46 països, tot Europa, i jo afegeixo unes 1000 universitats, els que estan implicats en la consecució d’un únic model universitari. L’Alfons exposa com ha de ser la seva implementació i el què s’està fent, repartint suspensos a tots els actors del mateix per com s’ha portat tot fins ara, des dels polítics als estudiants, però remarcant que es pot aprovar l’assignatura pel setembre, a la segona volta. En David, tot i la seva acceptació, formula les preguntes més sensibles que estan a l’aire de les reivindicacions estudiantils.
Força participació dels assistents i cap tensió a la sala, al contrari, agraïment per explicar un tema que està d’actualitat. En tenia recança de la tensió, ja que pel que sembla dels mitjans de comunicació el tema està calent. Però l’Obiols té raó, als mitjans sols els hi va el conflicte, hi hagin o no raons, sigui de molts o de quatre gats. La informació positiva i la formació adequada de la ciutadania no és lo seu. Què hi farem!: Mala cara quan morirem.
La majoria dels assistents, una trentena, gent gran. Està bé que s’interessin, n’han sentit parlar i cal informar-los perquè transmetin una opinió fonamentada. El problema és que no han vingut els afectats: estudiants i professors. Potser ja ho saben tot.
La Maria Badia explica els orígens del procés i els seus objectius ressaltant que és més ample que els països de la U.E. que és tracta de 46 països, tot Europa, i jo afegeixo unes 1000 universitats, els que estan implicats en la consecució d’un únic model universitari. L’Alfons exposa com ha de ser la seva implementació i el què s’està fent, repartint suspensos a tots els actors del mateix per com s’ha portat tot fins ara, des dels polítics als estudiants, però remarcant que es pot aprovar l’assignatura pel setembre, a la segona volta. En David, tot i la seva acceptació, formula les preguntes més sensibles que estan a l’aire de les reivindicacions estudiantils.
Força participació dels assistents i cap tensió a la sala, al contrari, agraïment per explicar un tema que està d’actualitat. En tenia recança de la tensió, ja que pel que sembla dels mitjans de comunicació el tema està calent. Però l’Obiols té raó, als mitjans sols els hi va el conflicte, hi hagin o no raons, sigui de molts o de quatre gats. La informació positiva i la formació adequada de la ciutadania no és lo seu. Què hi farem!: Mala cara quan morirem.
(Rafael. L'Acadèmia de Plató)
Mataró, 28 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada