Les administracions públiques comencen a prendre mesures restrictives de despesa per fer front a la nova situació econòmica. Ho venen com a mesures d’austeritat quan en realitat el que fan és adaptar-se, adaptar les despeses, a uns ingressos més restringits.
L’Ajuntament de Lleida ha publicitat un conjunt d’actuacions en aquesta línia. El que ha sortit als mitjans és el més cridaner (pels temps que corren). Donar pa a les oques.
Lleida no és pas gaire més gran que Mataró (131.000 hab. Contra 120.000). Moltes vegades he explicat algunes diferències entre ambdues poblacions. La grandària del seu terme municipal (212,3 km2 contra 22,5), la seva condició de capital administrativa provincial (amb bisbe i delegacions governamentals autonòmiques i centrals) i la seva centralitat en el hinterland de les terres de ponent. Potser aquests elements configuren una Paeria amb una visibilitat virtual diferent de la que per estricte mida li correspondria comparativament amb poblacions semblants. És una capital, petita, de la seva zona geogràfica, però capital al cap i a la fi. Lleida-Pirineus és el nom de la seva estació de l’AVE. (Els Pirineus, a 150 km.).
Ara ens assabentem que les regidores (deu ser igual que els regidors) desprès de dinar tornen a la feina en transport públic. Crec que la noticia és una altra: En què hi anaven abans? Quan es lligaven els gossos amb llonganisses, les hi portaven en cotxe oficial? Aquí està un dels problemes de l’administració pública actual, de tots els nivells i, com d’altra banda, en moltes empreses privades. Quan els temps i els vents eren favorables tot eren alegries, oblidant massa vegades allò que diu la Bíblia del bon administrador responsable.
L’Ajuntament de Lleida ha publicitat un conjunt d’actuacions en aquesta línia. El que ha sortit als mitjans és el més cridaner (pels temps que corren). Donar pa a les oques.
Lleida no és pas gaire més gran que Mataró (131.000 hab. Contra 120.000). Moltes vegades he explicat algunes diferències entre ambdues poblacions. La grandària del seu terme municipal (212,3 km2 contra 22,5), la seva condició de capital administrativa provincial (amb bisbe i delegacions governamentals autonòmiques i centrals) i la seva centralitat en el hinterland de les terres de ponent. Potser aquests elements configuren una Paeria amb una visibilitat virtual diferent de la que per estricte mida li correspondria comparativament amb poblacions semblants. És una capital, petita, de la seva zona geogràfica, però capital al cap i a la fi. Lleida-Pirineus és el nom de la seva estació de l’AVE. (Els Pirineus, a 150 km.).
Ara ens assabentem que les regidores (deu ser igual que els regidors) desprès de dinar tornen a la feina en transport públic. Crec que la noticia és una altra: En què hi anaven abans? Quan es lligaven els gossos amb llonganisses, les hi portaven en cotxe oficial? Aquí està un dels problemes de l’administració pública actual, de tots els nivells i, com d’altra banda, en moltes empreses privades. Quan els temps i els vents eren favorables tot eren alegries, oblidant massa vegades allò que diu la Bíblia del bon administrador responsable.
(Foto El Periódico)
És temps de repensar què es gasta i com es gasta. Però això s’hauria de fer sempre, no només ara.
Mataró, 4 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada