Altre cop, en una proposició no de llei de CiU a la Comissió d’Economia i Hisenda d’avui, ha calgut fer equilibris i passar la maroma per obtenir un resultat que no fos contrari a la voluntat del Govern i que no expressés una derrota del grup parlamentari que el suporta.
Mitja hora abans de començar a debatre una PNL de CiU per elevar el sostre de les quantitats per aplaçar o fraccionar pagaments a Hisenda amb dispensa d’oferir garanties encara no sabia quina era la posició que havia d’expressar. Portàvem uns dies parlant-ne però no havíem trobat un desllorigador acceptable per afrontar-la convenientment.
No es podia votar en contra de la proposta, no només per què cal fer coses respecte als problemes financers de les pimes i autònoms i el que se’ns presentava no era descabellat –malgrat els hi semblés a Hisenda- , sinó també per què no teníem aliats, cap grup, a qui poguéssim convèncer de que la proposta no era bona. Una possibilitat era rebutjar-la i anar a perdre, però això en els moments presents tampoc era bo.
L’única sortida positiva era modular la proposta tot explicant que cal mantenir uns límits de prudència i rigor en les quantitats proposades, no deixar-se anar completament i actuar de forma responsable. L’administració pot ajudar a fer coses, però no pot fer totes les coses.
Així ho han entès tant els proposants de CiU com els del PP que s’hi afegien addicionant-hi més temes. Hem aconseguit un redactat conjunt en base a totes les propostes presentades que ha permès, altra vegada, una votació per unanimitat i transmetre un missatge de confiança a la ciutadania amb la preocupació de tots els grups de la Cambra.
Cada vegada serà més complicat aquest joc i amb més risc donat el complex panorama polític en el que estem instal·lats neguitejats per moltes coses, però principalment per la situació econòmica.
Mentre tant, qui dies passa anys empeny.
Mitja hora abans de començar a debatre una PNL de CiU per elevar el sostre de les quantitats per aplaçar o fraccionar pagaments a Hisenda amb dispensa d’oferir garanties encara no sabia quina era la posició que havia d’expressar. Portàvem uns dies parlant-ne però no havíem trobat un desllorigador acceptable per afrontar-la convenientment.
No es podia votar en contra de la proposta, no només per què cal fer coses respecte als problemes financers de les pimes i autònoms i el que se’ns presentava no era descabellat –malgrat els hi semblés a Hisenda- , sinó també per què no teníem aliats, cap grup, a qui poguéssim convèncer de que la proposta no era bona. Una possibilitat era rebutjar-la i anar a perdre, però això en els moments presents tampoc era bo.
L’única sortida positiva era modular la proposta tot explicant que cal mantenir uns límits de prudència i rigor en les quantitats proposades, no deixar-se anar completament i actuar de forma responsable. L’administració pot ajudar a fer coses, però no pot fer totes les coses.
Així ho han entès tant els proposants de CiU com els del PP que s’hi afegien addicionant-hi més temes. Hem aconseguit un redactat conjunt en base a totes les propostes presentades que ha permès, altra vegada, una votació per unanimitat i transmetre un missatge de confiança a la ciutadania amb la preocupació de tots els grups de la Cambra.
Cada vegada serà més complicat aquest joc i amb més risc donat el complex panorama polític en el que estem instal·lats neguitejats per moltes coses, però principalment per la situació econòmica.
Mentre tant, qui dies passa anys empeny.
(Com està el pati! Falles-2008)
Madrid, 17 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada