La Comissió d’Economia i Hisenda ha programat un conjunt de compareixences de càrrecs i autoritats relacionats amb l’economia per tal que exposin quina és la seva visió davant la situació que estem i el panorama que s’albira.
Després del vicepresident Solbes va continuar el Secretari d’Estat Vegara. La tercera compareixença, abans dels representants de les patronals de la banca i de les caixes, era la del Governador del Banc d’Espanya. Aquesta darrera va coincidir amb la compareixença del President del Tribunal de Comptes a la Comissió Mixta per les relacions amb el Tribunal per explicar el Compte General de l’Estat corresponent a l’any 2006. Això em va impossibilitar escoltar a Fernández Ordóñez però ja llegiré la seva intervenció.
Anava cap a la meva Comissió quan em vaig topar amb un núvol de periodistes i diputats/es envoltant a MAFO que estava apunt d’entrar a la seva compareixença. Mentre el saludava, i m’excusava per la coincidència, em va venir al cap la comparació que era evident. Malgrat que l’explicació del Compte General de l’Estat és important, és certa, ja és una cosa del passat, per bé o malament que s’hagi fet. Ja és aigua passada. La visió del Governador del Banc d’Espanya és present i futur, és incertesa, és política, actuació a fer.
En justa correspondència amb aquesta realitat, a la meva Comissió no hi havia cap periodista seguint la exposició del President del Tribunal de Comptes i els diputats/es presents –de tots els grups- es podien comptar amb els dits de les mans.
Mataró, 28 de febrer.
Després del vicepresident Solbes va continuar el Secretari d’Estat Vegara. La tercera compareixença, abans dels representants de les patronals de la banca i de les caixes, era la del Governador del Banc d’Espanya. Aquesta darrera va coincidir amb la compareixença del President del Tribunal de Comptes a la Comissió Mixta per les relacions amb el Tribunal per explicar el Compte General de l’Estat corresponent a l’any 2006. Això em va impossibilitar escoltar a Fernández Ordóñez però ja llegiré la seva intervenció.
Anava cap a la meva Comissió quan em vaig topar amb un núvol de periodistes i diputats/es envoltant a MAFO que estava apunt d’entrar a la seva compareixença. Mentre el saludava, i m’excusava per la coincidència, em va venir al cap la comparació que era evident. Malgrat que l’explicació del Compte General de l’Estat és important, és certa, ja és una cosa del passat, per bé o malament que s’hagi fet. Ja és aigua passada. La visió del Governador del Banc d’Espanya és present i futur, és incertesa, és política, actuació a fer.
En justa correspondència amb aquesta realitat, a la meva Comissió no hi havia cap periodista seguint la exposició del President del Tribunal de Comptes i els diputats/es presents –de tots els grups- es podien comptar amb els dits de les mans.
Mataró, 28 de febrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada