24 hores de cultura.

Com a membre de la Comissió de Cultura m’arriben comunicacions i invitacions a actes diversos que es fan a la capital. Em vaig interessar per la presentació d’un espectacle de flamenc que es feia a tocar de casa, al Teatro de la Zarzuela, al altre costat del Congrés. “De entre la luna y los hombres” de la bailaora Fuensanta “La Moneta”. Sempre m’ha agradat, sense ser-ne cap entès, el cant i el ball flamenc. Espectacle curt, una mica més d’una hora, que em va plaure força. Era l’únic diputat present i suposo que no em van convidar sols a mi.

A fora, la primera part del Barça amb el Lió. A la sortida encara vaig anar a veure els companys que s’havien aplegat per seguir l’encontre a un bar de la Carrera de San Jerónimo del que l’amo sembla que és culé. No s’hi cabia d’atapeït. Al teatre, tres quarts d’entrada.

L’endemà, acabada la sessió plenària –aquesta setmana va ser curta- i com que havia de quedar-me a Madrid, vaig aprofitar la tarda. Al Thyssen fan l’exposició de “La sombra”. Em va impactar el primer quadre amb l’Stalin, un gravat de Rembrandt remarcable, els impressionistes i els fini seculars espanyols del dinou que sempre són de bon veure, i després a la Casa de las Alhajas, els més contemporanis, amb autors que desconeixia com Pyke Koch, Dick Ket o Carel Willink, i els surrealistes, Dalí, Magritte, Tanguy. Val la pena.

A la sortida topes amb una bona llibreria de “La casa del libro”. És una temptació per entrar-hi. Les darreres novetats. Com es pot editar tant? És impossible no caure en tots els títols i autors que et criden l’atenció, però és materialment impossible també seguir-los. Entre d’altres volums surto amb l’edició commemorativa de Darwin de l'Austral i amb el darrer assaig de l’Enric Juliana.

M’arribo, tot seguit, fins al Círculo de Bellas Artes, centre de la progresía intel·lectual madrilenya. L’Alfonso Guerra presenta el darrer treball del historiador Manuel Fernández Álvarez, sobre la Princesa de Éboli. El segle XVI espanyol, Felip II, al zenit del Imperi de la Corona del Austries, les intrigues, els personatges i el poder absolut. No em compraré el llibre ja que aniria a la pila i abans hi ha altres obres del mateix autor i època que poden ser més interessants i que no he llegit encara, però l’acte em va plaure molt. Entre el presentador i l’autor me’n van fer una idea prou cabal del tema. Segurament el indret millor per fer més adequadament la presentació no estava gaire lluny: el convent de las Descalzas Reales de la Plaça de San Martín, una joia ben conservada d’aquella època al bell mig del centre comercial de Madrid.

Mataró, 14 de març.