30 d’octubre, 2008

La darrera intervenció del dia.

Ja m’ha passat alguna altra vegada. Em toca pujar a la tribuna del hemicicle al final d’una llarga sessió amb els diputats/es frisant per votar d’una vegada i tancar la jornada. La atenció ja no és gran i tampoc -en aquest cas- no hi ha especial tensió tota vegada que hi ha ample acord sobre el tema que tractem.

Moció del PP subsegüent a la interpel·lació que va fer al Govern sobre les mesures a adoptar davant la crisis financera. Entre la interpel·lació i la moció va haver-hi l’aprovació, amb ample recolzament, dels R. D. 6 i 7 de 2008 d’ajuts al sistema financer en forma de compra d’actius i de concessió d’avals.

El portaveu del PP, Cristóbal Montoro, va arribar tard i a punt va estar de que el President Bono no li donés la paraula. CiU i la diputada Rosa Díez van presentar esmenes que no els hi foren acceptades, mentre que la nostra proposta de modificació de la moció, degudament negociada amb el PP, va ser la que finalment fou aprovada majoritàriament. Sols va tenir tres vots en contra, dels diputats de IU, ICV, i UPyD, i l’abstenció de la diputada de NB.

Transcric els paràgrafs finals de la meva intervenció.

“Señorías, la gran mayoría de nosotros está convencida que estamos proponiendo al Gobierno que actúe en la línea que pensamos más adecuada para hacer frente a la crisis financiera.

La posición del grupo socialista, matizando levemente, la proposición del Grupo Popular, a la que esperemos se sumen otro grupos, va en el convencimiento que enviamos las señales convenientes al sistema financiero y a la sociedad y que la actuación se hará en la forma correcta en bien del conjunto de la economía real y de los intereses de las familias y de sus agentes.

El convencimiento que tiene el Grupo Socialista de la actuación del Gobierno, y el control que en esta Cámara haremos de la misma, nos dará la prueba de lo ajustado de nuestras decisiones.”

Madrid, 30 d’octubre.