En els quatre anteriors pressupostos generals que he viscut sempre, en els dies previs al primer debat important, el de les esmenes a la totalitat, he vist nervis sobre la possibilitat de la seva aprovació. Els governs de majoria minoritària tenen aquests problema. Precisen sumar vots als dels seu propi grup per assolir la majoria absoluta, o aconseguir com a mínim les abstencions necessàries per què els vots positius superin els negatius. En la pràctica parlamentaria en el tema pressupostari és al reves, ja que es fa el debat sobre les esmenes a la totalitat, i cal que els vots favorables a retornar el projecte al Govern siguin inferiors als que el defensen i per tant siguin rebutjats.
Del principal grup de l’oposició i única alternativa possible en els sistema polític espanyol, el PP, ja s’espera l’esmena a la totalitat. Dels grups petits depèn, cada any pot ser diferent. El tercer grup de la Cambra, el de CiU, aquest any... tampoc. Quan governava el PP sempre li va dir que si. Clar, hi havia contrapartida a la Ciutadella. Els bascos del PNV aquest any també. Són llestos i pràctics. Busquen i aconsegueixen contrapartides importants per a ells, els seus territoris i el seu govern. Sembla que aquest any va dels fons per innovació. El cinquè grup, el mixt n.1, amb tres partits: ERC, IU, ICV, aquesta any unànimement que no i per motius contraris, lògicament, als del PP i CiU. I el darrer grup, el mixt n.2, amb quatre partits: BNG, CC, NB i UPyD, uns que si, els gallecs, per allò del govern conjunt, i els altres que no. Veurem, però com acaben aquests darrers al llarg de la tramitació.
El procés de debat d’aquest any ve enterbolit per la ràpida evolució negativa de l’economia espanyola i mundial. El pressupost es comença a redactar al juny amb el punt de partida del establiment del sostre de la despesa, però quant a finals de setembre el Govern aprova l’avantprojecte el panorama ja s’havia enfosquit, i ara ja ales Corts en el tràmit a la totalitat no estem més aclarits, sinó a l contrari. I vés a saber com estarem si aconseguim arribar al tràmit final. Aquesta és la principal característica de la tramitació d’enguany.
Qui millor ha descrit de forma senzilla i efectiva aquest panorama és Peridís fa uns dies.
Del principal grup de l’oposició i única alternativa possible en els sistema polític espanyol, el PP, ja s’espera l’esmena a la totalitat. Dels grups petits depèn, cada any pot ser diferent. El tercer grup de la Cambra, el de CiU, aquest any... tampoc. Quan governava el PP sempre li va dir que si. Clar, hi havia contrapartida a la Ciutadella. Els bascos del PNV aquest any també. Són llestos i pràctics. Busquen i aconsegueixen contrapartides importants per a ells, els seus territoris i el seu govern. Sembla que aquest any va dels fons per innovació. El cinquè grup, el mixt n.1, amb tres partits: ERC, IU, ICV, aquesta any unànimement que no i per motius contraris, lògicament, als del PP i CiU. I el darrer grup, el mixt n.2, amb quatre partits: BNG, CC, NB i UPyD, uns que si, els gallecs, per allò del govern conjunt, i els altres que no. Veurem, però com acaben aquests darrers al llarg de la tramitació.
El procés de debat d’aquest any ve enterbolit per la ràpida evolució negativa de l’economia espanyola i mundial. El pressupost es comença a redactar al juny amb el punt de partida del establiment del sostre de la despesa, però quant a finals de setembre el Govern aprova l’avantprojecte el panorama ja s’havia enfosquit, i ara ja ales Corts en el tràmit a la totalitat no estem més aclarits, sinó a l contrari. I vés a saber com estarem si aconseguim arribar al tràmit final. Aquesta és la principal característica de la tramitació d’enguany.
Qui millor ha descrit de forma senzilla i efectiva aquest panorama és Peridís fa uns dies.
Mataró, 17 d’octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada