Vaig canviar euros a començaments d’agost encara a 1,5 $ per euro, mentre que ara estan a 1,35. Sortia molt a compte el canvi, i per aquells que la seva fal·lera són les compres suposo que ho devien aprofitar. Nosaltres no hi anàvem a comprar, però no ens deixàrem perdre l’espectable que representa l’oferta comercial que hi ha al cor de Manhattan.
De les botigues de luxe de la 5èna. Avinguda, al “mercadillo” de Canal Street. De les botigues “fashion” del Soho, al magatzems populars del voltant de Madison Square. Al ser el rovell de l’ou del capitalisme pots veure tota mena de ofertes, formats, horaris. Venda ambulant, electrònica, delicadeses, la darrera tecnologia, menjar exòtic, artesania, exclusivitat, records turístics “cutres”,... A qualsevol carrer descobreixes establiments adaptats al entorn, segons el barri, qui l’habita, qui el visita i la seva cartera.
Decepció per l’oferta de Chinatown malgrat la seva originalitat, varietat i quantitat. Clar, no cercàvem res en concret, portàvem rellotge i dúiem “bolsos” i no en necessitàvem més. El menjar feia goig en el mercat de la Grand Central Terminal, o en les botigues del Greenwich Village. El Macy’s, doncs, com El Corte Inglés, i el Soho el paradís dels/les (preferentment) compradores de roba, amb els Zara i Mango corresponents. Les sabates de marques reconegudes certament eren més barates que aquí, però no ens en falten. Sí, varem fer una volta embadalits per Tiffany, però en varem sortir amb les mans buides. Els joves van “xalar” al Abercrombie&Fitch.
Poc esperit consumista per anar a Nova York, però més enllà d’un munt de postals i de la clàssica samarreta de record, poca cosa més importarem.
Mataró, 10 d’octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada