Vaig explicar fa uns dies com hauria de fer el Tresor Públic per acomplir l’encàrrec que li havia fet el Govern de facilitar la liquiditat del sistema financer adquirint actius (sans) del mateix.
Prèviament calia que el Tresor tingués la liquiditat per fer el bescanvi i això s’aconseguia col·locant al mercat, i aquest adquirint-los, títols (bons, lletres,...) a llarg termini i obtenint així diner fresc. A dins o a fora.
La campanya publicitària per anunciar el llançament d’aquests títols està bé: In Spain we trust, parafrasejant o parodiant la frase que figura al bitllets dels dòlars americans: In God we trust.
Prèviament calia que el Tresor tingués la liquiditat per fer el bescanvi i això s’aconseguia col·locant al mercat, i aquest adquirint-los, títols (bons, lletres,...) a llarg termini i obtenint així diner fresc. A dins o a fora.
La campanya publicitària per anunciar el llançament d’aquests títols està bé: In Spain we trust, parafrasejant o parodiant la frase que figura al bitllets dels dòlars americans: In God we trust.
Déu és Espanya. No sé com s’ho agafaran el Vaticà i altres centres espirituals terrenals. Encara que és ben cert que a Espanya es pot viure com Déu. Com a molts altres indrets. Déu és arreu! Al·leluia!
Per cert, el lema dels bitllets americans no és massa antic, sembla que es va establir als anys 50 del segle passat.
Veurem si la campanya té èxit. La base crec que és certa: estem poc endeutats, tenim un teixit econòmic competent i camí per recórrer. Encara que els rondinaires l’objectaran. Però ja se sap: Si dius que el gos que et vaig vendre no et va comprar el diari, ni et porta les sabatilles, com jo et deia, qui te’l comprarà? Vés-ho dient, vés,...
Mataró 18 d’octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada