“Fuera de la novela y el arte, vivir en la ficción, sea en política o en economía, es un suicidio.”
Mario Vargas Llosa: “La era de la sospecha” El País, 19/10/2008
El sistema financer internacional està empantanegat. La causa d’aquesta situació és el conjunt de pràctiques potineres que bastants agents han dut a terme portats per la cobdícia.
Ara cal reflotar-lo. No podem deixar-ho de fer. Hi estan vinculades massa coses per què s’ensorri. Des del funcionament de l’economia real, la que produeix béns tangibles i serveis necessaris, a l’estalvi honrat de la població que espera amb ell afrontar el futur confiadament.
D’aquí els ajuts endegats per garantir els dipòsits, per tornar a posar en funcionament la roda de la financiació i per evitar la fallida de les entitats que composen el sistema, que són els fronts que encaren les principals mesures presses fins ara.
Aquest ajuts no poden ser-ho de franc. Hem d’incrementar les regulacions per què no tornin a produir-se disbauxes. Hem de millorar la coordinació entre els Estats ja que la globalització es manifesta principalment en el camp financer. Hem d’exercir els drets polítics que es derivin de les recapitalitzacions amb cabals públics. Hem de discutir a fons en quines condicions tornem, si cal, a privatitzar i qui assumeix els costos si n’hi ha. Hem de limitar, fiscalment o com sigui, les retribucions i incentius als executius – a la tecnoestructura- per què no es torni a reproduir les situacions escandaloses que hem viscut i encara veiem. Hem d’ assegurar que els estalvis populars no siguin utilitzats espúriament per alguns en benefici personal.
Compte! Que tot això comporta decisions de la sobirania popular que s’han d’imposar a les opaques i obscures decisions de molts d’aquells que han portat, o han comportat, la situació en la que ens trobem avui embolicats.
Madrid, 21 d’octubre.
Mario Vargas Llosa: “La era de la sospecha” El País, 19/10/2008
El sistema financer internacional està empantanegat. La causa d’aquesta situació és el conjunt de pràctiques potineres que bastants agents han dut a terme portats per la cobdícia.
Ara cal reflotar-lo. No podem deixar-ho de fer. Hi estan vinculades massa coses per què s’ensorri. Des del funcionament de l’economia real, la que produeix béns tangibles i serveis necessaris, a l’estalvi honrat de la població que espera amb ell afrontar el futur confiadament.
D’aquí els ajuts endegats per garantir els dipòsits, per tornar a posar en funcionament la roda de la financiació i per evitar la fallida de les entitats que composen el sistema, que són els fronts que encaren les principals mesures presses fins ara.
Aquest ajuts no poden ser-ho de franc. Hem d’incrementar les regulacions per què no tornin a produir-se disbauxes. Hem de millorar la coordinació entre els Estats ja que la globalització es manifesta principalment en el camp financer. Hem d’exercir els drets polítics que es derivin de les recapitalitzacions amb cabals públics. Hem de discutir a fons en quines condicions tornem, si cal, a privatitzar i qui assumeix els costos si n’hi ha. Hem de limitar, fiscalment o com sigui, les retribucions i incentius als executius – a la tecnoestructura- per què no es torni a reproduir les situacions escandaloses que hem viscut i encara veiem. Hem d’ assegurar que els estalvis populars no siguin utilitzats espúriament per alguns en benefici personal.
Compte! Que tot això comporta decisions de la sobirania popular que s’han d’imposar a les opaques i obscures decisions de molts d’aquells que han portat, o han comportat, la situació en la que ens trobem avui embolicats.
Madrid, 21 d’octubre.
1 comentari:
Molt bé, Manel !
Això s'entén millor, aquest estil ja m'agrada més !
Ara només falta que els responsables assumeixin aquestes idees.
Si ho expliqueu bé, els ciutadans tots darrera.
Pep
Publica un comentari a l'entrada