Introducció.
Aprovat l'avantprojecte de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2006 pel Govern comença la seva tramitació parlamentaria. Aquesta setmana s’han suspès les Sessions ordinàries i s’ha dedicat sencera a compareixences dels alts càrrecs de tots el Ministeris explicant la seva part del Pressupost en les respectives Comissions, i a la de Pressupostos, a més, els hem vist en conjunt presentats per la plana major del Ministeri d’Economia i Hisenda.
L’economia va bé.
Les dades del funcionament de l’economia espanyola indiquen que va bé. El creixement del PIB (3,4% en el segon trimestre del 2005) és tres vegades més gran que el de la zona euro, la inversió en bens d’equip està creixent al 10,4% en els darrers mesos, la moderació salarial permet un notable creixement de l’ocupació, i el dèficit de la balança de pagament cal imputar-la a la fortalesa de la demanda interna, l’atonia dels nostres socis comercials, i a l’increment del preu del petroli.
Els números maregen.
El total d’ingressos previstos es situa en 128.592,4 milions d’euros (que serien 21,4 bilions de les antigues pessetes), amb un creixement del 9,4%. Fer un pressupost amb aquest creixement és, tal com li vaig dir a la Subsecretària d’Indústria en la seva compareixença, treballar amb “holgura” i tranquil·litat. El creixement de la despesa no financera és de més de 9 mil milions d’euros (es a dir, es podrà gastar més de 1,5 bilions de les antigues pessetes més que el pressupost d’enguany. Quasi res!!). El total de despeses es reparteix entre un 33,4% que es transfereix a les Administracions Territorials (CCAA. I CCLL.), un 29,4% es destina al servei del deute, les classes passives, els pagaments a la Unió Europea, i al fons de contingència (la reserva per “si de cas”)., i el 37,2% són les despeses del Ministeris, que creixen un 12,2%!!. S’opta per anar reduint el servei del Deute per, tal com va dir Solbes en la seva compareixença, que quan vinguin moments dolents estiguem sanejats. Som un dels països de la zona euro amb menor proporció de deute sobre el PIB, el 44,3%.
Prioritats.
El repte principal que s’enfronta l’economia espanyola de cara al futur és el de la competitivitat. Aquest és un tema que no es resolt de la nit al dia i per això cal ser perseverants invertint en millores de la productivitat i en ocupació de qualitat. Hem de canviar el model de creixement de l’economia espanyola, i això és un problema de temps. La principal prioritat del Pressupost del 2006 va en aquest sentit. Més I+D+i. El pressupost del Ministeri d’Indústria creix espectacularment (30,9%). Molt bé, Montilla, perquè després diguin que sols t’ocupes de l‘Estatut, i de l’OPA de Gas Natural. Telecomunicacions i Societat de la Informació un 89,4%, i el recolzament a les zones i sectors en reconversió un 73,6%. També més en infrastructures i en educació ja que cal invertir en la formació del capital humà a més del capital físic.
La segona prioritat és la despesa social. Millora de les pensions, especialment de les més baixes, més diners per Sanitat tal com es va quedar en la Conferència de Presidents de CCAA., i atenció als problemes derivats de la immigració i la dependència. La partida de la Ajuda Oficial al Desenvolupament augmenta un 37,1%.
La tercera prioritat és la millora de la qualitat dels serveis públics. La despesa del capítol 1 (personal) puja més del 8% però no és augment de personal sinó millores en la retribució, especialment en justícia, seguretat i defensa ja que no podem demanar que aquest serveis bàsics de l’Estat funcionin amb personal mal pagat i desmotivat. Juntament amb la modernització tecnològica de les Administracions i dels serveis que es presten als ciutadans s’ha d’aconseguir també que les millores de la productivitat arribin a l’Administració.
No hi ha canvis fiscals.
El Govern per boca dels més alts representant en el tema ha manifestat que no és partidari de gran canvis fiscals. De moment per l’any que ve sols hi ha l’adaptació del IRPF deflactant els trams de les bases, tot mantenint els tipus, i l’increment ja conegut de la imposició sobre el tabac i l’alcohol. El Secretari d’Estat d’Economia ho justificava per l’impacte que aquests consums tenen sobre la salut pública i pel diferencial que tenim a Espanya respecte als països del nostre entorn més immediat en aquest apartat. Malgrat tot, el Govern és conscient que no ha de tardar massa a presentar sinó canvis si adaptacions del impostos més importants (IRPF, Societats).
El Pressupost de l’Estat pel 2006 és prudent, moderat, ortodox, rigorós.
Amb aquests qualificatius tancava MAFO (el secretari d’Estat d’Hisenda, Miguel Angel Fernández Ordóñez) la seva compareixença a la Comissió de Pressupostos. Ara vindrà el debat a la totalitat del Projecte en el que veurem si el Govern té més o menys recolzaments que l’any passat per tirar-lo endavant. Serà un bon indicador de la temperatura política, tota vegada que sembla que a Madrid sols hi ha l’Estatut. Després hi haurà el tràmit pesat de substanciar les esmenes parcials en aquelles sessions en Comissió i en Ple que s’allarguen fins a la matinada. La consideració definitiva i el tràmit del Senat.
La meva impressió és que aquest any serà més fàcil que el passat. Primer, per que hi ha altres temes que preocupen a l’oposició. Però segon, amb aquestes bones xifres de l’economia i l’ortodòxia de la hisenda poca batalla es pot fer.
Aprovat l'avantprojecte de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2006 pel Govern comença la seva tramitació parlamentaria. Aquesta setmana s’han suspès les Sessions ordinàries i s’ha dedicat sencera a compareixences dels alts càrrecs de tots el Ministeris explicant la seva part del Pressupost en les respectives Comissions, i a la de Pressupostos, a més, els hem vist en conjunt presentats per la plana major del Ministeri d’Economia i Hisenda.
L’economia va bé.
Les dades del funcionament de l’economia espanyola indiquen que va bé. El creixement del PIB (3,4% en el segon trimestre del 2005) és tres vegades més gran que el de la zona euro, la inversió en bens d’equip està creixent al 10,4% en els darrers mesos, la moderació salarial permet un notable creixement de l’ocupació, i el dèficit de la balança de pagament cal imputar-la a la fortalesa de la demanda interna, l’atonia dels nostres socis comercials, i a l’increment del preu del petroli.
Els números maregen.
El total d’ingressos previstos es situa en 128.592,4 milions d’euros (que serien 21,4 bilions de les antigues pessetes), amb un creixement del 9,4%. Fer un pressupost amb aquest creixement és, tal com li vaig dir a la Subsecretària d’Indústria en la seva compareixença, treballar amb “holgura” i tranquil·litat. El creixement de la despesa no financera és de més de 9 mil milions d’euros (es a dir, es podrà gastar més de 1,5 bilions de les antigues pessetes més que el pressupost d’enguany. Quasi res!!). El total de despeses es reparteix entre un 33,4% que es transfereix a les Administracions Territorials (CCAA. I CCLL.), un 29,4% es destina al servei del deute, les classes passives, els pagaments a la Unió Europea, i al fons de contingència (la reserva per “si de cas”)., i el 37,2% són les despeses del Ministeris, que creixen un 12,2%!!. S’opta per anar reduint el servei del Deute per, tal com va dir Solbes en la seva compareixença, que quan vinguin moments dolents estiguem sanejats. Som un dels països de la zona euro amb menor proporció de deute sobre el PIB, el 44,3%.Prioritats.
El repte principal que s’enfronta l’economia espanyola de cara al futur és el de la competitivitat. Aquest és un tema que no es resolt de la nit al dia i per això cal ser perseverants invertint en millores de la productivitat i en ocupació de qualitat. Hem de canviar el model de creixement de l’economia espanyola, i això és un problema de temps. La principal prioritat del Pressupost del 2006 va en aquest sentit. Més I+D+i. El pressupost del Ministeri d’Indústria creix espectacularment (30,9%). Molt bé, Montilla, perquè després diguin que sols t’ocupes de l‘Estatut, i de l’OPA de Gas Natural. Telecomunicacions i Societat de la Informació un 89,4%, i el recolzament a les zones i sectors en reconversió un 73,6%. També més en infrastructures i en educació ja que cal invertir en la formació del capital humà a més del capital físic.
La segona prioritat és la despesa social. Millora de les pensions, especialment de les més baixes, més diners per Sanitat tal com es va quedar en la Conferència de Presidents de CCAA., i atenció als problemes derivats de la immigració i la dependència. La partida de la Ajuda Oficial al Desenvolupament augmenta un 37,1%.
La tercera prioritat és la millora de la qualitat dels serveis públics. La despesa del capítol 1 (personal) puja més del 8% però no és augment de personal sinó millores en la retribució, especialment en justícia, seguretat i defensa ja que no podem demanar que aquest serveis bàsics de l’Estat funcionin amb personal mal pagat i desmotivat. Juntament amb la modernització tecnològica de les Administracions i dels serveis que es presten als ciutadans s’ha d’aconseguir també que les millores de la productivitat arribin a l’Administració.
No hi ha canvis fiscals.
El Govern per boca dels més alts representant en el tema ha manifestat que no és partidari de gran canvis fiscals. De moment per l’any que ve sols hi ha l’adaptació del IRPF deflactant els trams de les bases, tot mantenint els tipus, i l’increment ja conegut de la imposició sobre el tabac i l’alcohol. El Secretari d’Estat d’Economia ho justificava per l’impacte que aquests consums tenen sobre la salut pública i pel diferencial que tenim a Espanya respecte als països del nostre entorn més immediat en aquest apartat. Malgrat tot, el Govern és conscient que no ha de tardar massa a presentar sinó canvis si adaptacions del impostos més importants (IRPF, Societats).
El Pressupost de l’Estat pel 2006 és prudent, moderat, ortodox, rigorós.
Amb aquests qualificatius tancava MAFO (el secretari d’Estat d’Hisenda, Miguel Angel Fernández Ordóñez) la seva compareixença a la Comissió de Pressupostos. Ara vindrà el debat a la totalitat del Projecte en el que veurem si el Govern té més o menys recolzaments que l’any passat per tirar-lo endavant. Serà un bon indicador de la temperatura política, tota vegada que sembla que a Madrid sols hi ha l’Estatut. Després hi haurà el tràmit pesat de substanciar les esmenes parcials en aquelles sessions en Comissió i en Ple que s’allarguen fins a la matinada. La consideració definitiva i el tràmit del Senat.
La meva impressió és que aquest any serà més fàcil que el passat. Primer, per que hi ha altres temes que preocupen a l’oposició. Però segon, amb aquestes bones xifres de l’economia i l’ortodòxia de la hisenda poca batalla es pot fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada