Una de les feines del Diputat/da és la d’atendre protocol·làriament els parents, amics i coneguts que per alguna circumstància (treball o oci) aterren a Madrid. Llavors és part de les obligacions procurar-los que puguin presenciar alguna sessió del Ple (generalment la que té més demanda és la de control al Govern, els dimecres a la tarda), ensenyar-los les dependències de la Cambra, presentar-los als companys/nyes amb qui et creues (especialment si són coneguts), i acompanyar-los a dinar o sopar a algun dels molts restaurants dels entorns del Congrés.
Aquestes visites tenen de bo que el visitant es pot fer una idea més cabal del que és la feina dels seus representants i de com es desenvolupa. No és només veure despatxos, instal·lacions i edificis, sinó també copsar de primera mà la complexitat del treball. Si, a més, aconsegueixen assistir a algun debat en directe surten amb una percepció diferent de la que en podien tenir a través dels mitjans de comunicació.
Especialment impactant és en general veure des de la tribuna de convidats el debat, curt, però intens, entre els primers espases del Govern i de la oposició. 5 minuts, pregunta, resposta, rèplica i contrarèplica. Encara que darrerament el programa és poc variat ja que el futur de la proposta de reforma de l’Estatut hi és sempre present, moltes vegades aprofitant que “el Pisuerga pasa por Valladolid...”
A vegades el que cal és solament saludar a un grup (generalment de jubilats/des o escolars) amb qui et creues quant vas o vens, o que et presenta un altre company/a que està fent al seu torn aquesta feina.
Ahir eren uns de Vilassar de Mar, l’altre dia uns de Figueres, sense oblidar aquella parella de Calella per qui va intercedir un amic comú, o aquell company de Mataró que havia vingut per motius de feina.
Madrid, 27 d’octubre.
Aquestes visites tenen de bo que el visitant es pot fer una idea més cabal del que és la feina dels seus representants i de com es desenvolupa. No és només veure despatxos, instal·lacions i edificis, sinó també copsar de primera mà la complexitat del treball. Si, a més, aconsegueixen assistir a algun debat en directe surten amb una percepció diferent de la que en podien tenir a través dels mitjans de comunicació.
Especialment impactant és en general veure des de la tribuna de convidats el debat, curt, però intens, entre els primers espases del Govern i de la oposició. 5 minuts, pregunta, resposta, rèplica i contrarèplica. Encara que darrerament el programa és poc variat ja que el futur de la proposta de reforma de l’Estatut hi és sempre present, moltes vegades aprofitant que “el Pisuerga pasa por Valladolid...”
A vegades el que cal és solament saludar a un grup (generalment de jubilats/des o escolars) amb qui et creues quant vas o vens, o que et presenta un altre company/a que està fent al seu torn aquesta feina.
Ahir eren uns de Vilassar de Mar, l’altre dia uns de Figueres, sense oblidar aquella parella de Calella per qui va intercedir un amic comú, o aquell company de Mataró que havia vingut per motius de feina.
Madrid, 27 d’octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada