Qui primer me’n va parlar del llibre va ser la meva companya d’escó (a mà esquerra) Elisenda Malaret, sempre atenta a les novetats interessants de la seva especialitat. Després, vaig veure que Miguel Angel Aguilar el citava en la seva columna a El País. A la reunió del Consell de Federació del Maresme del PSC, celebrada fa pocs dies a Teià, la soferta i esforçada companya Lídia Santos també en va fer referència. Aquesta setmana passada en Xavier Vidal-Folch en un excel·lent article, també a El País, “La poda del ciruelo”, acabava aixì:
“Con muletas o sin ellas, es la hora de aplicar más que la rauxa de Macià, el seny de Tarradellas; más que la mera “conllevancia” orteguiana, el sentido de Estado de Manuel Azaña.”
De lectura obligada, doncs.
José Ortega y Gasset y Manuel Azaña, “Dos visiones de España, Discursos en las Cortes Constituyentes sobre el Estatuto de Cataluña (1932)” Prólogo de José Mª Ridao.
Galaxia Gutemberg/Círculo de Lectores. B-2005.
“Con muletas o sin ellas, es la hora de aplicar más que la rauxa de Macià, el seny de Tarradellas; más que la mera “conllevancia” orteguiana, el sentido de Estado de Manuel Azaña.”
De lectura obligada, doncs.
José Ortega y Gasset y Manuel Azaña, “Dos visiones de España, Discursos en las Cortes Constituyentes sobre el Estatuto de Cataluña (1932)” Prólogo de José Mª Ridao.
Galaxia Gutemberg/Círculo de Lectores. B-2005.
2 comentaris:
Manuel,
jo també he fet una aportació a aquesta visió dels "erudits/a" malgrat que he intentat adapatar com alguns encara esten en les mateixes.
Las dos Españas, la España rota, los unos y los otros... no sé.
http://jordimerino.blogspot.com/2005/10/la-espaa-rota-las-dos-espaas.html
Gràcies Jordi pel teu comentari. He llegit el teu post i em preocupa aquest retorn al fratricida període de la guerra civil. Ja són més de tres generacions les que han passat des de llavors. La societat ha canviat. Hem de mirar endavant i aprendre les lliçons del passat per construir el futur.
Publica un comentari a l'entrada