Uyuyuyyyy…! M’he posat amb la premsa! “Veus, Manel, ja t’ho deia. No t’hi emboliquis amb aquests, no busquis polèmica.”
Però, què passa? Amb el títol de periodistes els donen una “butlla” papal, o una “patent de cors” reial per poder dir el que creguin i ningú els pugui criticar? Faltaria més! Com qualsevol professió, com qualsevol feina!
El Maresme Confidencial em dedica una entrada que ja té abundants comentaris. (Ei, “Gordillu”! Bon rotllo, tio! Que no em vingut al món a patir. O si?) I no es limita a informar de l’existència de la meva entrada sinó que la comenta. En el comentari, que va de la meva persona, dos tòpics. La mala relació d’en Mas amb la premsa. Crec que és fals. Que opini sobre la premsa, moltes vegades críticament, no vol dir que em porti malament amb els seus treballadors. Vaja, crec que cap periodista pot dir que no l’he atès sempre correctament i convenientment. Els estirabots que faig de tant en tant, és cert. En una altra entrada ho deia. Si no guardés al pap tantes coses no les abocaria abruptament algunes vegades. Per cert, en el cas comentat, no va ser la Unió de Botiguers, sinó catorze entitats(?) gremials, i anava de la peatonalització del Centre.
Però, què passa? Amb el títol de periodistes els donen una “butlla” papal, o una “patent de cors” reial per poder dir el que creguin i ningú els pugui criticar? Faltaria més! Com qualsevol professió, com qualsevol feina!
El Maresme Confidencial em dedica una entrada que ja té abundants comentaris. (Ei, “Gordillu”! Bon rotllo, tio! Que no em vingut al món a patir. O si?) I no es limita a informar de l’existència de la meva entrada sinó que la comenta. En el comentari, que va de la meva persona, dos tòpics. La mala relació d’en Mas amb la premsa. Crec que és fals. Que opini sobre la premsa, moltes vegades críticament, no vol dir que em porti malament amb els seus treballadors. Vaja, crec que cap periodista pot dir que no l’he atès sempre correctament i convenientment. Els estirabots que faig de tant en tant, és cert. En una altra entrada ho deia. Si no guardés al pap tantes coses no les abocaria abruptament algunes vegades. Per cert, en el cas comentat, no va ser la Unió de Botiguers, sinó catorze entitats(?) gremials, i anava de la peatonalització del Centre.
“¿Qué se fizo el Rey Don Juan?
¿los infantes de Aragón que se fizieron?
¿qué fue de tanto galán?
¿qué fué de tanta invención como truxeron?”
Sort que a “La Vanguardia” d’ahir l’ Antoni Puigverd –que si no recordo malament és un vell colaborador de “El Punt “- publicava un article titulat “Sembradores de odios”. En transcric un tros:
Sort que a “La Vanguardia” d’ahir l’ Antoni Puigverd –que si no recordo malament és un vell colaborador de “El Punt “- publicava un article titulat “Sembradores de odios”. En transcric un tros:
“El fantasma de los Balcanes aparece si las radios satanizan diariamente las legítimas (repito: aunque, naturalmente, discutibles) propuestas políticas; si los diarios criminalizan diariamente la lengua del vecino; si determinadas posiciones ideológicas son deformadas regularmente en las pantallas. El fantasma de los Balcanes aparece cuando se alimentan los prejuicios territoriales y se criminalizan sistemáticamente los apellidos de los políticos (Roviretxe). Cuando se usa la palabra español como un insulto; cuando se afirma que los catalanes "muerden la mano del que les da de comer". Cuando se usa la palabra Madrid como sinónimo de jungla. Cuando una y otra vez Catalunya es presentada como la patria del egoísmo. Nadie está libre en Sepharad de la obscena tentación de criminalizar al vecino."
Molt bé, Puigverd. Ho has dit millor. No sóc sols jo qui ho pensa.
Madrid, 11 d’octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada