Natalitat.

Les polítiques de foment de la natalitat sempre han estat “nacionalistes”. Es tracta de augmentar, o al menys mantenir, el nombre d’efectius humans propis.

Parlar del propis vol dir que n’hi ha d’altres que no ho són de propis. Els que no són propis que són els de fora, que poden esdevenir adversaris, o fins i tot enemics.

La literatura política catalana té un reconegut clàssic d’aquest tema: “Catalunya, poble decadent” de Josep A. Vandellós. (1935), reeditat per Ed. 62 l’any 85.

Però estaria bé considerar com a propis el conjunt dels habitants del planeta Terra i que la seva mobilitat d’un lloc a l’altre, o el seu establiment en un o altre indret, ha estat una constant en la història de la Humanitat, malgrat que també ha estat una font de confrontació i conflicte, potser la principal, que a aquestes alçades de la civilització (?) hauríem de saber enfocar adequadament, i superar.

Mataró, 27 de juliol.

A fora s’escolta com esclaten els coets de les matinades.

Avui són Les Santes.