28 de juliol, 2007

L'economia.

(Peridis a El Pais)


Totes les dades apunten que encara no hi ha canvi de cicle. S’han hagut de revisar a l’alça les previsions. Però amb un creixement als dos primers trimestres del 4,1% i del 4%, es a dir del 4,05% acumulat, per tancar l’any amb sols el 3,8%, el creixement del segon semestre hauria de ser del 3,55%, que seria una caiguda important.

El meu fill, col·lega de professió, m’envia una nova entrada pel diccionari:

ECONOMISTA: Un expert que sabrà demà que el que va predir ahir no ha passat avui.

Mataró, 28 de juliol.

4 comentaris:

Xavier Mir ha dit...

Benvolgut Sr. Mas,

segons el baròmetre d'opinió política del mes de juliol fet pel Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, el 16,9% de la població enquestada vol que Catalunya sigui un estat independent i el 34% vol que sigui un estat federat a Espanya. El total suma més de la meitat de la població, exactament el 50,9%. Tenint en compte que no ens podem federar amb Espanya si no exercim un dret d'autodeterminació que ara no se'ns reconeix, per quin motiu el PSC no admet aquesta demanda social i impulsa una consulta democràtica?
Moltes gràcies.

Xavier Mir

Manuel Mas i Estela ha dit...

Benvolgut Xavier:
El PSC, com és conegut, no és ni independentista ni confederal. No ens toca a nosaltres impulsar una cosa en la que no estem d’acord. Al contrari, nosaltres, els socialistes, hem de defensar les nostres idees i lluitar per elles, no per les dels altres. Si hi ha qui creu en altres coses a ells els toca la lluita democràtica per aconseguir-les, explicant què representa, com s’hi arriba i les possibilitats de fer-ho.

Llúís ha dit...

Per motius de feina/afició des de fa un any vinc regularment per Mataró i un dia determinat de la setmana he coïncidit, diverses vegades amb tu pel carrer. I cada cop pensava, mira un diputat del PSC, li hauries de preguntar això que no entens. Però creia que no deu ser bo interpel·lar a la gent quan van tranquil·lament caminant amb cara de satisfacció pensant ja amb un llarg cap de setmana. Avui llegeixo la resposta de la primera pregunta, dirigida a Xavier Mir, però de totes maneres li faré directament les tres, per si té a bé respondre-les.
1.- Li faria il·lusió que Catalunya fos Independent. (No pregunto si seria bo, ni convenient; simplement si li faria il·lusió, amb el mateix sentit que a un aficionat li pot fer il·lusió que el seu equip pugi de categoria)
2.- Per què el PSC es va deixar perdre el Grup Parlamentari al Congrés dels Diputats de Madrid i per què no el recupera (I no s'hi val a sortir amb la història del Reglament, sempre hi haurà el Grup Mixt o el que convingui)
3.- Per què no es publiquen les Balances Fiscals, i les inversions de l'Estat per territoris, Resolució que per dues vegades s'ha votat al Congrès.
Gràcies per escoltar

Manuel Mas i Estela ha dit...

Benvolgut Lluis:

Celebro que hi hagi quelcom que et porti regularment a Mataró. Si et tornes a creuar amb mi no tinguis recança en parar-me i presentar-te, encara que t’agraeixo que per “empaitar” a un Diputat millor utilitzis aquests mitjans que ens proporciona la xarxa.

Anem a les preguntes:

1.No em fa cap il•lusió una possible independència de Catalunya. En el blog he explicat moltes vegades quina és la meva visió del món (vid. p. ex. la recent entrada “natalitat”), i el veig, i si que em faria il•lusió que fos, cada vegada més dependent. Sembla que ara hi ha una certa “renacionalització” de la política que crec no és bona.

2.Malgrat que el PSC no ha renunciat programàticament a poder tornar a tenir grup parlamentari propi al Congrés és cert i evident que no en té cap ganes. En la visió més estesa (que jo comparteixo) els grups territorials han de estar en el Senat, en una missió diferent del paper Senat que si defensem, no com ara que és una Cambra de segona lectura. L’Entesa va per aquest camí. Allà hi som al marge del PSOE, en un grup diferent i específicament català.

3.Les balances fiscals s’acabaran publicant, malgrat les dificultats metodològiques que comporten i que si s’han superat en altres llocs també es poden superar a aquí (a tall d’exemple: l’aeroport de Madrid, és de la CA de Madrid?. O, l’AVE Madrid-Barcelona, el computem per trams segons la CA que travessa? O, el nou satèl•lit espanyol de comunicacions de quina CA és? Però, res, sortirà que nosaltres que som més rics aportarem més al comú (és clar, si no es vol estar en el comú ja comencem diferent) del que rebem. No crec pas que hi hagi espoli fiscal com es diu, en tot cas no més o menys que el de Catalunya respecte la Regió Metropolitana de Barcelona o el de l’Àrea Metropolitana respecte a Barcelona-ciutat, o de Barcelona respecte a Sarriá-Sant Gervasi. Te’n adones que el problema que s’està discutint és un altre?

A la teva disposició, bon estiu.