*(article per Capgros.com)
El debat de política general sobre l’estat de la Nació ha perllongat una setmana més el període de sessions al Congrés i ha clos el curs polític. Ara, amb remodelació de Govern inclusa, a agafar forces per la rematada de la legislatura.
Queden pocs mesos. A la tornada al setembre discussió de Pressupostos i tancar les Lleis que hi ha en marxa. Quan ens anirem a casa per Nadal sabrem que ja s’haurà acabat la legislatura, ja que pel gener caldrà convocar eleccions. Pels legisladors, doncs, menys de quatre mesos de feina. Per l’executiu esgotar l’actual mandat fins a la primavera que ve.
El curs ha estat especialment intens en esdeveniments i feina: Eleccions a Catalunya, eleccions locals, trencament de la treva d’ETA, acabament del judici del 11-M. S’han anat aclarint, en un sentit o en un altre, temes pendents. Ara sols queda per veure quin és el resultat de les polítiques empreses per les forces polítiques en aquest mandat. I això sols ho sabrem amb el veredicte de les properes eleccions generals. Per tant, compàs d’espera. Pràcticament com un part.
Malgrat el soroll que ens ha acompanyat cal remarcar la imparable marxa de l’economia, amb unes xifres que realment causen admiració: creixement, ocupació, inici –tímid encara- de canvi de model,... Sembla que encara no ens creiem el que realment som i hem assolit en aquest camp. Això no es desmunta fàcilment, encara que en l’economia avui les certeses s’han d’agafar amb pinces.
La producció legislativa ha estat notable, especialment en el camp de l’extensió dels drets. Ara caldrà el seu desenvolupament. No n’hi ha prou en col·locar al BOE les normatives precises. Cal desprès implementar-les. Ara hi ha un cert esverament en l’aplicació de la Llei de la Dependència que s’haurà de fer amb les CCAA i les CCLL. No és d’aplicació automàtica. La cultura del “caixer automàtic” que tenim ens fa pensar que tot és bufar i fer ampolles. Traiem la tarja a qualsevol indret i ja satisfem les nostres necessitats, encara que desprès les paguem a terminis i amb els recàrrecs corresponents. No, els serveis públics son molt més complicats. Calen els procediments, el personal, les instal·lacions precises. I això no es fa de la nit al dia. Cal un cert temps.
La qüestió està en el món i la cultura en les que estem instal·lats, el de la immediatesa, el de l’amortització ràpida, el d’usar i llençar. I costa de valorar les noves fites que s’assoleixen. I es remuga per qualsevol retard o entrebanc. La col·lectivitat ha de valorar més el que costa aconseguir cada avenç, i cal explicar-ho. Sinó, desprès, la política és menysvalorada, quant hi ha elements sinó per llançar coets, si almenys per estar-ne una mica, o miqueta si voleu, satisfets.
O al menys així m’ho sembla. Apa! Bon estiu!
Mataró, 9 de juliol.
El debat de política general sobre l’estat de la Nació ha perllongat una setmana més el període de sessions al Congrés i ha clos el curs polític. Ara, amb remodelació de Govern inclusa, a agafar forces per la rematada de la legislatura.
Queden pocs mesos. A la tornada al setembre discussió de Pressupostos i tancar les Lleis que hi ha en marxa. Quan ens anirem a casa per Nadal sabrem que ja s’haurà acabat la legislatura, ja que pel gener caldrà convocar eleccions. Pels legisladors, doncs, menys de quatre mesos de feina. Per l’executiu esgotar l’actual mandat fins a la primavera que ve.
El curs ha estat especialment intens en esdeveniments i feina: Eleccions a Catalunya, eleccions locals, trencament de la treva d’ETA, acabament del judici del 11-M. S’han anat aclarint, en un sentit o en un altre, temes pendents. Ara sols queda per veure quin és el resultat de les polítiques empreses per les forces polítiques en aquest mandat. I això sols ho sabrem amb el veredicte de les properes eleccions generals. Per tant, compàs d’espera. Pràcticament com un part.
Malgrat el soroll que ens ha acompanyat cal remarcar la imparable marxa de l’economia, amb unes xifres que realment causen admiració: creixement, ocupació, inici –tímid encara- de canvi de model,... Sembla que encara no ens creiem el que realment som i hem assolit en aquest camp. Això no es desmunta fàcilment, encara que en l’economia avui les certeses s’han d’agafar amb pinces.
La producció legislativa ha estat notable, especialment en el camp de l’extensió dels drets. Ara caldrà el seu desenvolupament. No n’hi ha prou en col·locar al BOE les normatives precises. Cal desprès implementar-les. Ara hi ha un cert esverament en l’aplicació de la Llei de la Dependència que s’haurà de fer amb les CCAA i les CCLL. No és d’aplicació automàtica. La cultura del “caixer automàtic” que tenim ens fa pensar que tot és bufar i fer ampolles. Traiem la tarja a qualsevol indret i ja satisfem les nostres necessitats, encara que desprès les paguem a terminis i amb els recàrrecs corresponents. No, els serveis públics son molt més complicats. Calen els procediments, el personal, les instal·lacions precises. I això no es fa de la nit al dia. Cal un cert temps.
La qüestió està en el món i la cultura en les que estem instal·lats, el de la immediatesa, el de l’amortització ràpida, el d’usar i llençar. I costa de valorar les noves fites que s’assoleixen. I es remuga per qualsevol retard o entrebanc. La col·lectivitat ha de valorar més el que costa aconseguir cada avenç, i cal explicar-ho. Sinó, desprès, la política és menysvalorada, quant hi ha elements sinó per llançar coets, si almenys per estar-ne una mica, o miqueta si voleu, satisfets.
O al menys així m’ho sembla. Apa! Bon estiu!
Mataró, 9 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada