02 de juliol, 2007

Més drets. Traca de final de curs.

La darrera sessió ordinària del període que ara es clou al Congrés va comportar un seguit de decisions en la línia promoguda per l’actual govern socialista que encapçala Rodríguez Zapatero.

Primer vam acabar el tràmit del projecte de Llei de l’Estatut del treball autònom que venia amb les darreres esmenes del Senat. Aquest tema, com que m’ha tocat anar explicant-lo pel territori, l’he sentit força meu, encara que el treball l’ha fet la companya Isabel López Chamosa que és la nostra experta en temes de treball i treballadors.

Després vam aprovar per unanimitat de tots els Grups parlamentaris el Projecte de Llei pel que es reconeix i regula la llengua de signes, amb especial correcció a la catalana a més de l’espanyola. En aquest projecte la diputada, companya i amiga, Esperança Esteve hi ha tingut un especial protagonisme i els afectat, persones sordes, amb discapacitats auditives i sordo-cegues han guanyat el dret a una millor comunicació. És conegut el soroll que fan els sord quan s’expressen col·lectivament. Això va passar a les portes del Congrés a on s’havien aplegat un bon grapat de persones d’aquesta condició i que expressaven la seva alegria per la consecució per ells d’un nou dret. El vam aplaudir a la seva manera, alçant els braços i movent les mans ben obertes. Emocionant.

També vam aprovar, aquesta vegada amb el vot en contra del grup Popular el projecte de Llei reguladora dels drets i deures del membres de la Guardia Civil. Vam aplaudir als representants d’aquest col·lectiu que estaven a la tribuna de convidats. Un pas endavant per aquest funcionaris públics que vetllen per la nostra seguretat que malgrat la seves característiques militars del seu Cos han de tenir reconeguts aquells drets i deures.

I també vam aprovar , crec que per unanimitat, la Proposició de Llei de modificació de la Llei del Règim Electoral General que va impulsar el grup d’ IU-ICV que permetrà que els cecs puguin votar amb les condicions que els equiparen a les persones que hi veiem.

En suma, quatre col·lectius que guanyen drets i deures. Els autònoms molt nombrosos, altres encara que ho són molt menys, també tenen dret a tenir drets i deures. En les nostres societats riques i avançades no podem acceptar impassibles que hi hagi grups per petits que sigui que estiguin al marge de la societat, i els recursos que conjuntament hi destinem són el cost que volem per tenir una societat cohesionada i solidaria amb els que els costa de seguir en l’àmbit que sigui. Quan parlem d’impostos i dels seu pagament estem parlant d’això.

Madrid, 2 de juliol.