(foto El Periodico)Al final poques sorpreses. El President del Govern va lluir de la situació econòmica que les dades objectives mostren que és excel·lent, del treball efectuat en àmbits tant rellevants com el dels drets personals i socials i en el tema medi ambiental. Evidentment pot estar content i treure pit. El cap del PP no es va moure del guió que venen desenvolupant: Memòria històrica, Estatut de Catalunya, procés de pau a Euskadi, com a mostres de trencament social i polític. Els grups petits nacionalistes parlant dels seus temes “territorials”, com correspon, i IU-ICV ressaltant els seus trets ecologistes.
El debat es tanca amb un exercici discutible. Es tracta de votar les propostes de resolució que presenten tots els grups parlamentaris per intentar deixar negre sobre blanc el que els agradaria que fes el Govern i quin suport tenen aquestes propostes a la Cambra.
La Junta de Portaveus va acordar que cada grup podria presentar “un máximo de 12 propuestas, de enunciado simple, que no podrán dar lugar a votación separada dentro de cada propuesta”. Malgrat l’enunciat, allau de propostes: 12 per grup sols és a efectes de enumeració. Quasi bé totes son propostes múltiples, de varis, fins i tot de molts i variats temes en cadascuna d’elles. Lo d’enumeració simple, tothom s’ho salta, algunes tenen més de 50 punts i s’han de votar en bloc. Els grups pretenen “colar” aquelles propostes que han presentat o ja s’han debatut i rebutjat al llarg del període de sessions. Alguns grups, com el PNV, s’ajusten més; alguns com els d’IU-ICV arriben a proposar coses tant peregrines com l’establiment d’un registre públic de tenedors de bitllets de 500 euros (!). Curiosament aquesta darrera proposta va ser esmenada, suprimint-la, però la resta de la mateixa va ser votada a favor pel grup socialista. Bé, les 84 propostes es tradueixen en més de 240 pàgines.
El procediment del debat de enguany també és surrealista. Acabat el debat principal els grups tenen 30 minuts (sic) per presentar les seves propostes. És a dir, que les han de fer abans sense tenir en compte el propi debat. I a partir d’aquell moment tenen 4 hores més per analitzar-les totes (84 com ha quedat dit) i presentar si ho creuen convenient esmenes per intentar arribar a acords. De bojos! Així no es d’estranyar que el resultat que en surti del debat i votació de les propostes no tingui especial incidència en la posterior acció governamental. Si no portem bé les formes difícilment executarem bé el fons.
Amb aquesta sessió extraordinària es tanquen les portes del Congrés fins a setembre.
Aquest mes de juliol continuaré venint a Madrid alguns dies “sueltos” per anar preparant el debat del Pressupostos del 2008.
Madrid, 5 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada