El Consell Nacional d’ERC va decidir per unanimitat que la formació votarà No a l’aprovació pel Congrés dels Diputats de la proposta de projecte de nou Estatut per Catalunya.
(foto EFE-El Pais)
La seva és una posició lògica i coherent. Ells volien, i volen, una altra cosa. És més, crec que es van arribar a creure que estaven fent una altra cosa. El Parlament de Catalunya, expressió de la sobirania popular, estava capgirant l’entramat institucional en que estem i obria camí cap a una situació diferent, cap a la independència! Prou que bramaven els de “Madrid” davant aquesta pretensió, però era la voluntat del poble català expressat per quasi bé el 90% dels seus representants. I a l’hora de la veritat, de mostrar qui té la paella per el mànec, res de res. Ni Nació, ni bilateralitat, ni concert econòmic, ni... aeroport.
Les coses són com són, i pensar que es podia forçar la situació era una il·lusió que ara s’ha esvaït. I segurament per molt temps. Pot haver-hi gent (molta?) que continuï pensant que és possible, però l’estat d’esgotament que ha deixat el procés viscut no fa pas pensar que aconseguirà més ressò. Sempre quedarà la brasa si més no, i mai se sap. Podran anar fent bullir l’olla però sense massa força. Els percentatges de suport electoral són previsibles. Aquest és el meu parer, d’altra banda tampoc nou d’ara. Ja fa temps que el vinc dient.
I ara què? Res d’especial. És una posició tan legítima com qualsevol altra en la vida democràtica d’una col·lectivitat. Ara, el que ha quedat ben palès (per si no ho estava prou) que les estratègies, estratègies de principis, son molt diferents. El que cal preguntar-se és si es pot estar governant amb aquesta pretensió. Crec que no. Quant temps una opció política pot estar al marge de governar, o de pretendre governar? Sense cobrar vull dir. Bé, això també ho han de decidir ells. Que això comporta la reestructuració del mapa polític català? Evident.
Mataró, 20 de març.
2 comentaris:
Està bé que no estiguis d'acord amb l'estatut i prefereixis un estat centralista, però t'agrairia que m'expliquessis això de què l'estatut del 30-S era independnetista.
Llavors el País Vasc ja seria independent. Disposen del concert econòmic, molt més eficient i solidari que la Lofca.
Encara tinc humor per contestar-te...
No em facis dir coses que no dic. He estat, sóc, molt crític amb el procés d’elaboració del nou Estatut, no de l’Estatut en si, i menys del que al final assolirem que serà acceptable, ja que entre el que pretenia ser, però que no seria, i el que pot ser i serà, n’hi va un tros, i així crec que ho he dit, per ex a “Centralitat”. Mai m’ha agradat tirar rocs a la lluna, ja que al final el que passa és que et cauen a sobre i et fas mal. Respecte a un estat centralista crec que no has volgut entendre el que vaig escriure als post de l’entrada Doctor Serrat.
Crec que la descentralització és absolutament necessària en el complex món d’avui ja que hi ha temes que s’han de gestionar de més a prop. Pensa que provinc del camp del municipalisme i he parlat molt de subsidiarietat.
Els que es pensaven que feien una altra cosa dic que eren els d’ERC (i suposo que també d’altres). Jo no he dit que fos independentista sinó que estava fora del marc en que ens podem moure. Ull! No el que potser alguns es voldrien moure, que és una altra cosa.
El concert del País basc és l’únic element diferenciador que existeix a l’Espanya constitucional, aquest si que és un autèntic privilegi!
Bé, ara ja n’hi a prou. Reposem per una temporada. No tinc ganes de continuar ja que potser estem fent un diàleg de sords.
Publica un comentari a l'entrada