(foto El Periodico)
Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surti s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'enmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.
Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clo
perquè per tornar a nèixer necessiteu morir.
I no sou mai un plor
sinó un somriure fi
que és dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí,
perquè la canço canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
(Res no és mesquí. Poema de Joan Salvat-Papasseit. Música de J.M.Serrat. 1977)
Madrid, 16 de març.
4 comentaris:
Vostè té una estrafolària teoria segons la qual els estats, com més centralises, millor funcionen. Aquí li recomano aquest article perquè es faci algunes preguntes:
http://www.avui.cat/avui/diari/06/mar/16/165018.htm
No, noi, no. No m’has entès gens ni mica. Precisament el que penso és que els Estats estan ja superats per la societat actual. Que hem d’anar a formes més d’acord amb la societat i l’economia del món d’avui que ja son d’un àmbit més gran. Pretendre mantenir els Estats - Nació que son fruit d’una altra època crec que ens portarà, si no ens està ja portant, a la decadència. La crisi francesa és eloqüent en aquest aspecte. Precisament per això, pensar en la constitució de nous Estats de la desagregació del existents és un camí, que al meu mode de veure, no porta a enlloc. Ah! aquí no em treguis els sorgits del enfonsat imperi soviètic, que és una altra història en la sortosament no ens podem comparar. Penso que hauríem de parlar més, nosaltres i els nostres governants, de la construcció europea, de la pèrdua de sobirania de les velles “nacions”, per anar, amb tota la complexitat que es vulgui, a decisions estratègiques preses a un nivell més ample i deixar a les velles construccions estatals i sub-estatals l’administració dels llocs comuns que ja no son discutits. Evidentment aquesta és una hipòtesi gens ben vista pels “nacionalistes” de qualsevol pèl que sols miren enrera i no endavant, i somien en idíl•liques societats basades en uns fonaments (l’economia, la religió, la llengua, la cultura,...) que ja no existeixen. Que hi farem. Però no t’hi molestin tant amb mi, sospito que tenim visions molt diferents del món, potser perquè tu hi vas i jo en vinc. No passa res, lo teu i lo meu té cura: tu et faràs gran, i jo aniré al sot.
No sé si ha llegit l'article que li he recomanat. Explica textualment gran part de les coses que m'ha dit en la seva resposta.
Gràcies per l'atenció.
Doncs, no, no diem el mateix o, millor dit, jo no vaig per allà on va el professor Tremosa. Jo estic pensant en defensa, en exèrcit i policia; jo estic pensant en investigació i en universitats; jo estic pensant en immigració i amb relacions amb els països pobres; jo estic pensant en el comerç internacional i en drets humans; jo estic pensant en energia i en el medi ambient. Ell està pensant en les possibilitats de l’aeroport del Prat per competir amb l’aeroport de Madrid. No, no anem per allà mateix, més aviat anem completament divergents. No veieu el que ens truca a la porta? L’Àfrica amb la seva pobresa, l’Àsia amb la seva economia (la Xíndia, que diu en Tamames), l’Amèrica (del Nord) amb la seva recerca, l’Islam amb la seva concepció social, la natura amb els seus brams,..."Però mentrestant Europa va fent d’esma/ Ha embolicat les porres amb banderes/..." (Salam Rashid. J.M.Serrat-1989)
Publica un comentari a l'entrada