1.Intervenció tècnica, extremadament tècnica, de Maite Costa, Presidenta de la CNE (Comissió Nacional de Energia) a la Comissió d’Indústria Turisme i Comerç del Congrés. Se l’havia convocat, a petició del PP, per que expliqués el tema de l’OPA de Gas Natural sobre Endesa. Difícil papereta tal com està d’enverinat el tema. Profusió d’informació rigorosa. Més d’hora i mitja. La CNE és un organisme regulador, no un organisme de decisió polític o d’intervenció. Els seus procediments, tal com va explicar posteriorment, en la rèplica, la Presidenta, són matemàtics, economètrics, de dades i resultats objectius. Si qüestionem el seu treball ens carreguem la seva existència. Les decisions finals de qualsevol OPA els tenen els accionistes de l’empresa opada.
2.La resposta del PP ha estat un atac frontal i en tota regla, personal a la Presidenta, polític al Govern, sense fer cas de les explicacions tècniques rebudes. Com gat panxa enlaire (amb el trinxeraire Martinez Pujalte a l’ombra) defensen el model que van construir quan manaven. Qualsevol pretensió, ben feta o mal feta, amb bona intenció o equivocada, amb resultat contrari al seu model cal combatre’l. És legítim, però deixem-ho clar, és partidari. Ells poden tenir propostes polítiques (el procés de privatitzacions del 1996 n’és un exemple). Nosaltres, o qualsevol altre, com han dit els portaveus d’altres grups parlamentaris, no.
La Maite Costa, que va ser Diputada del PSC en l’anterior legislatura, està marcada de per vida no pas per la seva professió (és Catedràtica d’Economia, precisament és especialista en aquests temes de la competència), sinó per la seva pretesa adscripció partidària. El President d’ENDESA, el Sr. Pizarro, (l’amic declarat d’Aznar) és un eficaç gestor independent, i no té cap màcula política!?
3.La nostra portaveu, la meva companya i veïna Arantza Mendizábal, els ha respost també durament. “Vostès no son de fiar. Estan sols. Només creuen que són bones les seves posicions. No tenen memòria. Els hi diu tothom. Aturin ja aquest joc!”
4.El PP ha utilitzat també una tècnica de debat polític que ara a Madrid s’utilitza amb profusió: Un mitjà de comunicació dona a conèixer unes preteses declaracions o opinions d’algú: “Sembla que ha dit...”, fins hi tot s’atreveixen a escriure: “Sembla que ha pensat...” Ja ha quedat plasmat a l’opinió pública, ja li han transmès al afectat la càrrega de la prova. Si l’afectat/a no ho desmenteix immediatament el pas següent és dir rotundament, pel propi mitjà, o per un comentarista o polític que “quien calla otorga” és a dir que és veritat el contingut de les seves preteses declaracions o pensaments. Pur joc brut.
Mataró, 9 de març.
1 comentari:
A mesura que anava avançant en la lectura d'aquest article pensava en un tema que tot i salvar les distàncies que separen l'un de l'altre mantenen alguns paral·lelismes. Em refereixo a l'actitud negativa que el president del Tribunal Suprem i convé no oblidar alhora president del Consell General del Poder Judicial, Francisco José Hernando, ha mostrat negant-se a comparèixer davant el Congrès dels Diputats. Sorprenentment, els senyors del Partit Popular recolzen aquesta decisió... no deixa de ser curiós. Potser es pensen que els ciutdans som una colla d'ignorants però em temo que s'han equivocat d'estratègia i sinó... temps al temps.
Abans d'acabar voldria referir-me a una qüestió que esmentaves a l'article. Malgrat que la intervenció de la presidenta de la CNE es caracteritzés pels arguments tècnics, en el fons les persones que van demanar la compareixença de Maite Costa, no els preocupa el més mínim. Els membres del PP es fan els sords davant els arguments que la presidenta va aportar. L'objectiu real és fer soroll i qualsevol tema és bo, a més si tenen la complicitat d'alguns mitjans de comunicació, encara millor. Ara és el torn de l'OPA, fa uns mesos la LOE i probablement demà sortiran amb qualsevol altre qüestió.
Publica un comentari a l'entrada