* (article per Capgros.com)
Camins que no porten enlloc. Camins perillosos. Camins difícils. Dreceres i tresqueres. Camins planers. Camins cap avall. Camins costeruts. Camins per fer sol. Camins per fer acompanyat. Camins als que t’hi arrosseguen. Camins als que arrossegues. Camins plaents. Camins desagradables. Camins. Tota la vida és anar per camins.
Aquesta setmana la política catalana (i l’espanyola) ha fet un tros d’un camí. Podrem avançar i caminar més. Potser alguns haurien anat més de pressa, o amb altres companyies, o fer alguna drecera. Mentre d’altres no haguessin agafat mai aquest camí. Ara caldrà reposar, estem una mica cansats. Per poc temps, encara queden alguns trams per fer d’aquest camí, malgrat que ja s’albira el final del recorregut. Possiblement en el tram final s’afegirà a la comitiva algú més que se’n ha separat darrerament. Veurem.
Al Nord, al País Basc, uns han anunciat que abandonen el camí que feien fa temps i que han vist que és estèril. Ara volen anar pel que fa, i vol continuar fent, la majoria. Aquesta ho ha celebrat. “Càntics alegres farem sentir...” Cal ser cautelosos, una declaració sols és un grapat de paraules. Ara venen els fets. Com s’ha de fer? En tenim poca experiència, tant els uns com els altres. Alguns del gruix de la comitiva que va per aquell camí tindran recança. El seu ha estat fins ara un trajecte penós, àdhuc dolorós. Alguns dels primers tampoc ho tindran fàcil. S’han acostumat a anar amb grampons a les botes i ara s’hauran de calçar sabatilles lleugeres. Però, sembla, que tots tenim ganes de caminar plegats. Facilitem-ho.
Recordem el poeta:
Camins que no porten enlloc. Camins perillosos. Camins difícils. Dreceres i tresqueres. Camins planers. Camins cap avall. Camins costeruts. Camins per fer sol. Camins per fer acompanyat. Camins als que t’hi arrosseguen. Camins als que arrossegues. Camins plaents. Camins desagradables. Camins. Tota la vida és anar per camins.
Aquesta setmana la política catalana (i l’espanyola) ha fet un tros d’un camí. Podrem avançar i caminar més. Potser alguns haurien anat més de pressa, o amb altres companyies, o fer alguna drecera. Mentre d’altres no haguessin agafat mai aquest camí. Ara caldrà reposar, estem una mica cansats. Per poc temps, encara queden alguns trams per fer d’aquest camí, malgrat que ja s’albira el final del recorregut. Possiblement en el tram final s’afegirà a la comitiva algú més que se’n ha separat darrerament. Veurem.
Al Nord, al País Basc, uns han anunciat que abandonen el camí que feien fa temps i que han vist que és estèril. Ara volen anar pel que fa, i vol continuar fent, la majoria. Aquesta ho ha celebrat. “Càntics alegres farem sentir...” Cal ser cautelosos, una declaració sols és un grapat de paraules. Ara venen els fets. Com s’ha de fer? En tenim poca experiència, tant els uns com els altres. Alguns del gruix de la comitiva que va per aquell camí tindran recança. El seu ha estat fins ara un trajecte penós, àdhuc dolorós. Alguns dels primers tampoc ho tindran fàcil. S’han acostumat a anar amb grampons a les botes i ara s’hauran de calçar sabatilles lleugeres. Però, sembla, que tots tenim ganes de caminar plegats. Facilitem-ho.
Recordem el poeta:
Desperta, és un nou dia, 
la llum
del sol llevant, vell guia
pels quiets camins de fum.
No deixis res
per caminar i mirar fins a ponent.
Car tot, en un moment,
et serà pres.
(Cançó d’albada. Salvador Espriu.)
la llum
del sol llevant, vell guia
pels quiets camins de fum.
No deixis res
per caminar i mirar fins a ponent.
Car tot, en un moment,
et serà pres.
(Cançó d’albada. Salvador Espriu.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada