Aquesta empresa pública es propietat en un 60% de la SEPI (Ministeri d’Economia i Hisenda) i del CIEMAT (Ministeri d’Educació i Ciència) en el 40% restant, i es dedica principalment a la fabricació de combustible per les centrals nuclears espanyoles, encara que també ven a d’altres europees. Dins del mercat mundial és una empresa petita ja que sols té el 3% del total, i dona ocupació a més de 830 persones entre la matriu i les filials.
Creada (1972) en els inicis de l’energia nuclear a Espanya, amb convenis tecnològics amb els proveïdors de les primeres instal·lacions que es van instal·lar aquí (General Elèctric i Westinghouse), adquireix al exterior l’urani enriquit per fer el procés de fabricació dels components combustibles, actuant com un “pool de compres” pels seus clients. Inicialment (1974) va treballar també en la producció de concentrat d’urani de mines pròpies, tenint, a més participació accionarial directa en explotacions al Níger. L’any 2000 es va donar per acabada l’exploració de les mines pròpies, procedint al tancament de les de Ciudad Rodrigo en una operació de rehabilitació dels terrenys on es va fer activitat extractiva a cel obert que durarà fins el 2008 i comportarà una despesa de un 70 milions d’euros. És una operació de restauració ambiental considerable que m’agradaria poder conèixer directament.
La fàbrica de Juzbado (1985) és una instal·lació moderna i actualitzada amb totes les garanties d’aquesta mena de fàbriques: controls, seguretat,...
La situació de la indústria nuclear espanyola és la mateixa que la de arreu dels països del nostre entorn. Des de fa uns anys està sota sospita. Evidentment faig referència a la indústria civil, i molt especialment a la que es destina a la producció d’energia. No hi fa res que econòmicament sigui molt eficient, que no presenti els problemes ambientals que tenen altres formes de producció d’energia, que hagi millorat molt la seva seguretat, que existeixin controls internacionals molt potents. Hi ha països, com França o la Xina, que sense manies, continuen apostant per aquesta alternativa, però en general hi ha una parada que redunda en l’estancament del conjunt de l’activitat nuclear i les seves perspectives i la manca de nous desenvolupaments tecnològics. Malgrat això ENUSA inverteix un 6% de les seves vendes en I+D i s’ha expandit en un conjunt d’empreses relacionades amb la seva activitat principal.
La demanda creixent d’energia, tant la que es deriva del països avançats com aquella que ve de la incorporació dels nous països emergents, i la problemàtica que presenta l’oferta: productors en regions inestables políticament, contaminació accentuada/protocol de Kioto, escalada de preus, provoca que malgrat no sigui encara gaire visible comenci a replantejar-se la situació i les possibilitats de l’opció nuclear. El cert és que els països nòrdics ja estan en aquest camí. Serà un dels importants debats del més immediat futur, debat - en el fons- sobre com pot progressar la Humanitat.
Mataró, 6 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada