Impressions del debat d'ahir

1. Rajoy trenca Espanya.

El seu dur discurs, dirigit exclusivament als seus (diputats, militants i electors) és l’expressió més clara de la decisió d’apostar a totes, sense dubtes, pel discurs de la meitat dels espanyols (potser no tants) contra l’altra meitat.
Aquesta visió no vol que compartim l’espai. Ens donen per perduts, per impossibles. Sols val la seva España. La unitària. No la descentralitzada i federal (o federalista). Qui és el separatista? Per què, com va replicar molt bé en Rubalcaba, és un discurs que nega la realitat d’Espanya.


2. Puigcercós manté el discurs coherent, però estèril.

Baix de to, però coherent. “Això es tanca en fals. És un bon Estatut per una regió d’Espanya, no per la Nació catalana.” No obra pas cap porta. Ells, els d’ERC, volen una altra cosa. Sempre ho han dit: l’Estatut del Parlament del setembre del ’05, si pot ser millorat, no el del Congrés de març del ‘06. No sé de què s’estranyen alguns. Les seves manifestacions públiques sempre han anat en la mateixa direcció. Mantindran la coherència, o al final la canviaran per un aeroport, o pels peatges?

3. El tripartit. Patètic.

El President i el Conseller de Relacions Institucionals aplaudint i abraçant-se. El Conseller primer mirant-s’ho palplantat. Desprès els diputats d’ERC van venir al Villareal a celebrar la resolució. Però, què cony hi feien allà? Acabaven de votar que No! Això no té cap sentit!. Cal un govern de gestió fins passat el referèndum i desprès convocar als ciutadans /nes per que manifestin amb el seu vot qui i com ha de gestionar el post- procés estatutari.



Per cert, acabo de rebre a casa una reedició que en Bargalló ha fet, des del seu càrrec, de les tesis contra les retallades del Estatut del 32 del jurista Francesc Maspons i Anglasell, contextualitzades, comentades,...i actualitzades!

"...hem cregut oportú oferir una visió actualitzada (i també fins ara inèdita) de les tesis que Maspons defensà en aquells moments, per tal que el lector d’avui pugui jutjar la seva vigència. El professor de dret constitucional i escriptor Hèctor López Bofill ha estat l’encarregat de realitzar aquesta actualització en l’escrit “L’estatut com a pacte entre entitats sobiranes”. " (sic)

4. Pensando en España.

Aquesta va ser la frase final del discurs afirmatiu d’en Perez Rubalcaba. Amb la mirada posada en un futur compartit. La descentralització de l’Estat és un pas endavant per la millor Espanya possible.

5. Pepe Acosta:

Pues, si!

Mataró, 31 de març.