Debat de moda. La incorporació massiva de les dones al mercat laboral, l’increment de les distàncies entre el treball i la residència i les noves formes de la família, molt més reduïda que abans i sense els elements, sempre femenins, que li feien la feina bruta (mai tan ben dit) provoca la reacció d’intentar conciliar el que es deriva d’aquest nou panorama amb la pèrdua dels vells avantatges que comportava la condició de “sus labores”.
Cal conciliar la vida laboral i la familiar, la producció i la vida, el treball i la reproducció de la força de treball (aquestes darreres paraules, quina vella terminologia! La coneixen les joves generacions? O, ja és obsoleta?)
Aquest debat arriba també al treball dels Diputats i Senadors. Els mitjans de comunicació es fan ressò de la prova que pretén el President Marín de començar les sessions més aviat. A les 8h. en lloc de les 9h., per no acabar tant tard el vespre. No crec que serveixi de gaire. El problema dels pares i mares de la Pàtria no és el de l’hora d’acabar, ja que per la majoria, que hem d’estar forçosament fora de casa de tres a quatre dies per setmana, això no ens importa gaire. Podrem disposar de més temps per nosaltres mateixos, però no ens conciliarem amb la família ja que la tenim molt lluny.
El tema no és com fem la feina, sinó la pròpia feina que fem. Si qüestionéssim què fem i hi apliquéssim les possibilitats tecnològiques que hi ha avui per fer-ho segurament seria més senzill abordar com ho fem.
En aquesta legislatura hem avançat força en mitjans tecnològics: ordinadors, telèfons mòbils,..., però encara es fan molts discursos de cara a la galeria, encara es fa molta activitat que sols serveix per alimentar l’ego de ses senyories i de les respectives formacions polítiques, encara es fa treball innecessari i superflu i que no té gaire utilitat.
Aquest debat que és interessant i important per la majoria de treballadors i treballadores esdevé més complicat i complex per les capes directives o amb responsabilitats del teixit econòmic, social i polític. Al menys així m’ho sembla des de la meva pròpia experiència. Per cert, com conjuminem aquest debat amb el que va estar també de moda temps endarrera de la participació ciutadana?.
Madrid, 29 de març.
Cal conciliar la vida laboral i la familiar, la producció i la vida, el treball i la reproducció de la força de treball (aquestes darreres paraules, quina vella terminologia! La coneixen les joves generacions? O, ja és obsoleta?)
Aquest debat arriba també al treball dels Diputats i Senadors. Els mitjans de comunicació es fan ressò de la prova que pretén el President Marín de començar les sessions més aviat. A les 8h. en lloc de les 9h., per no acabar tant tard el vespre. No crec que serveixi de gaire. El problema dels pares i mares de la Pàtria no és el de l’hora d’acabar, ja que per la majoria, que hem d’estar forçosament fora de casa de tres a quatre dies per setmana, això no ens importa gaire. Podrem disposar de més temps per nosaltres mateixos, però no ens conciliarem amb la família ja que la tenim molt lluny.
El tema no és com fem la feina, sinó la pròpia feina que fem. Si qüestionéssim què fem i hi apliquéssim les possibilitats tecnològiques que hi ha avui per fer-ho segurament seria més senzill abordar com ho fem.
En aquesta legislatura hem avançat força en mitjans tecnològics: ordinadors, telèfons mòbils,..., però encara es fan molts discursos de cara a la galeria, encara es fa molta activitat que sols serveix per alimentar l’ego de ses senyories i de les respectives formacions polítiques, encara es fa treball innecessari i superflu i que no té gaire utilitat.
Aquest debat que és interessant i important per la majoria de treballadors i treballadores esdevé més complicat i complex per les capes directives o amb responsabilitats del teixit econòmic, social i polític. Al menys així m’ho sembla des de la meva pròpia experiència. Per cert, com conjuminem aquest debat amb el que va estar també de moda temps endarrera de la participació ciutadana?.
Madrid, 29 de març.
2 comentaris:
Com molt bé exposes en el present article, el més important no és el nombre d'hores que ens passem a la feina sinó la productivitat de les mateixes. A simple vista, podríem pensar que estar a la feina un total de 10 hores és sinònim de treballar durant 10 hores, però en molts casos aquesta relació directa no té lloc. Personalment crec que aquesta és una gran qüestió que ens queda pendent per resoldre. Tanmateix, estic esperançada perquè confio que poguem extreure tots els elements positius que les noves tecnologies comporten i fer-les presents en les jornades laborals perquè habitualment aquestes són les grans abscents.
Queden molts anys per aconseguir això, ens queda una vida i poc temps.
Jo, com bé saps, ja arribo una mica tard, els fills/es son casi grans, però si volem arribar "lluny", les dones, és evident que a dia d'avui encara hem de renunciar a moltes coses, una d'elles la maternitat.
Publica un comentari a l'entrada