22 de març, 2006

Amb llàgrimes als ulls

Cap al migdia molta emoció. Esverament. Posa la tele! Punxa Internet! SMS amunt i avall. En Josep: és un punt més de Zapa&cía. L’Eu: estic davant la tele. He parlat amb la Mª Antònia, entretallat per l'emoció. Felicitats d’en Cano de Ràdio Arenys. Ja ho saps?! Petons, abraçades, alguna llàgrima. Records. L’Ernest...

(Forges, a El Pais.es)


A la tarda, a l’entrada de la sessió de control al Govern. M’he trobat contra en Roca amb l’Edu Madina: ¡Felicidades, muchacho! ¿Cómo estás?. Efusives salutacions de tots amb els companys d’Euskadi, en Ramón Jáuregui, en Manolo Huertas... I dos petons ben forts amb una forta abraçada a la meva veïna, l’Arantza Mendizábal. L’expressió de felicitat de l’asturiana Mariví Monteserín...

Gaspar Llamazares és el primer en intervenir. Canvia la pregunta que havia de fer al President Zapatero. Es posa a disposició. L’aplaudim fort. En Durán és el segon, també ho aprofita. El President fa un reconeixement a CiU. Més aplaudiments. Ara toca a Rajoy. Diu que vol dir el que pensa: Que no s’ha de pagar cap preu, però que colaborarà. Els del PP treuen el peu de l’accelerador. Zapatero contesta: Estamos ante una cuestión de Estado y la hemos de abordar con usted. Tengo confianza en ustedes. La companya Carolina Castillejo, navarresa, aprofita que ha de preguntar al Vicepresident Solbes per fer una introducció sobre el tema. Molt bé, Carol! I en Beloki, del PNV ho aprofita al preguntar al Ministre Montilla. També l’aplaudim.

Quant entràvem a la sessió, l’Antonio Cuevas, sevillà ell, m’ha dit: Hoy es un día para recordar.

Tan de bo puguem veure acomplides les esperances que s’han desvetllat avui!

Madrid, 22 de març.

3 comentaris:

Laia Gomis ha dit...

Aquest matí encara no m'havia recuperat del viatge d'ahir i quan he conegut la notícia m'ha marxat el cansament i la son de cop. No m'acabava de creure allò que en Francino, estava dient, una estona més tard l'Ernest m'ha trucat i m'explicava la notícia i l'ambient que avui es respirava per la Cambra Baixa. A les 4 no m'he perdut la meva cita dels dimecres, sessió de control i he seguit d'aprop les diverses intervencions. Imagino que per tots els presents a la sessió d'avui, aquesta ha estat especial, almenys des de casa jo tenia aquesta percepció. Si m'hagués de quedar amb alguna paraula per definir el dia d'avui, sense cap dubte escolliria ESPERANÇA.

Una abraçada!

Enrique Castro ha dit...

una abraçada company...

Eu ha dit...

Hoy puede ser un gran día!! I demà i demà passat i l'altre... Plantéatelo así!