L’anada a ENUSA ens va possibilitar fer una curta visita nocturna a Salamanca. No vam anar al carrer de “El Expolio” i al famós Arxiu, només faltaria, però vam tenir temps de recórrer alguns carrer del casc antic i els seus edificis més emblemàtics.
Partint de davant mateix del hotel on estàvem hostatjats, vam poder admirar la façana del convent de San Esteban; continuant per l’exterior de les dues Catedrals, la nova i la vella; el patio de las Escuelas; la Universitat on vam veure a més de la seva celebèrrima façana, la biblioteca, la famosa aula de Fray Luis de León i l’aula Magna amb l’erudita explicació de la nostra guia sobre els costums dels estudiants d’èpoques pretèrites i d’altres esdeveniments des de l’origen del Lunes de Aguas al famós incident del Rector Unamuno; la casa de las Conchas per fora; per acabar, no podia ser d’altra forma, a la Plaza Mayor amb les corresponents explicacions dels medallons que l’adornen, on encara n’hi ha un dedicat al General Franco que de tant en tant és convenientment empastifat de pintura vermella. En tinc un agradable record d’aquesta plaça al capvespre d’un dia d’estiu. Val la pena pagar el que et cobren d’una cervesa a la terrassa d’un bar mentre veus canviar la llum d’aquest magnífic espai urbà. Tot un espectacle.
Van tenir el privilegi de poder visitar la biblioteca de la Universitat. Malgrat l’hora tardana, un vell i entusiasta bibliotecari (hi va començar a treballar l’any 1961) en va mostrar alguns dels secrets allí atresorats. Més de 35.000 volums, algun del segle XI, incunables, manuscrits, peces excepcionals i úniques. Ja ho diu la dita: Si vols saber, vés a Salamanca. Amb quin amor ens anava ensenyant les peces: toquin aquest pergamí, és pell de vedell recent nascut; mirin aquest gravat del segle XVI, en ell Catalunya forma part de França, és datat del 1659;... fins hi tot d’una arca, que servia per guardar el tresor de la Universitat que s’obria amb cinc claus (els claveros), en va sortir enrotllada una Tora hebrea. Com a record de la nostra visita ens va regalar el cèlebre avís per que ningú s’endugués els llibres a casa seva.
Partint de davant mateix del hotel on estàvem hostatjats, vam poder admirar la façana del convent de San Esteban; continuant per l’exterior de les dues Catedrals, la nova i la vella; el patio de las Escuelas; la Universitat on vam veure a més de la seva celebèrrima façana, la biblioteca, la famosa aula de Fray Luis de León i l’aula Magna amb l’erudita explicació de la nostra guia sobre els costums dels estudiants d’èpoques pretèrites i d’altres esdeveniments des de l’origen del Lunes de Aguas al famós incident del Rector Unamuno; la casa de las Conchas per fora; per acabar, no podia ser d’altra forma, a la Plaza Mayor amb les corresponents explicacions dels medallons que l’adornen, on encara n’hi ha un dedicat al General Franco que de tant en tant és convenientment empastifat de pintura vermella. En tinc un agradable record d’aquesta plaça al capvespre d’un dia d’estiu. Val la pena pagar el que et cobren d’una cervesa a la terrassa d’un bar mentre veus canviar la llum d’aquest magnífic espai urbà. Tot un espectacle.
Van tenir el privilegi de poder visitar la biblioteca de la Universitat. Malgrat l’hora tardana, un vell i entusiasta bibliotecari (hi va començar a treballar l’any 1961) en va mostrar alguns dels secrets allí atresorats. Més de 35.000 volums, algun del segle XI, incunables, manuscrits, peces excepcionals i úniques. Ja ho diu la dita: Si vols saber, vés a Salamanca. Amb quin amor ens anava ensenyant les peces: toquin aquest pergamí, és pell de vedell recent nascut; mirin aquest gravat del segle XVI, en ell Catalunya forma part de França, és datat del 1659;... fins hi tot d’una arca, que servia per guardar el tresor de la Universitat que s’obria amb cinc claus (els claveros), en va sortir enrotllada una Tora hebrea. Com a record de la nostra visita ens va regalar el cèlebre avís per que ningú s’endugués els llibres a casa seva.
El sopar, a l’alçada dels excel·lents productes de la regió.
Mataró, 6 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada