Novament amb regidors joves. Aquest cop de Sevilla i entorn. Com l’altra vegada a Madrid vaig haver de començar per l’Estatut. Malgrat tot, un cop feta l’exposició no va haver-hi gaire debat. Allà també hi ha cansament del tema.Vam parlar del tema municipal. Encara hi han instal·lades les idees de fer tot allò que els ciutadans/nes demanen , i que evidentment (?) hi ha escassetat de recursos econòmics per fer-hi front. Dues pors en aquests regidors joves: com dir que no als ciutadans/nes, que no tot és responsabilitat dels Ajuntaments, i segon, com traspassar les responsabilitats a l’Administració autonòmica quan aquesta està dominada per l’aparell orgànic del mateix Partit. Acceptar sempre les pressions dels uns i dels altres, dels de baix i dels de dalt, porta una certa frustració dels gestors locals atrapats per aquesta pinça.
I a l’hora de parlar de recursos com sempre. Costa d’acceptar la responsabilitat fiscal: revisions cadastrals, recorreguts dels tipus impositius, equiparació de les taxes als costos dels serveis que han de finançar, millores en la gestió de la recaptació,...
Vaig plantejar-los el tema del “botellón” ( o de la “botellona”, que deien ells i elles). Allà hi ha tradició de beure i menjar al carrer. El clima?, però a Salamanca fa fred! La permissivitat familiar?, la llei del pèndul! La manca de valors?, la rica societat del consum!. Són temes que van dir ells. Jo els plantejava agafar els fets com una dada, al marge de les possibles causes, i intentar “encarrilar-la”. Alguns em van replicar que ja ho feien els universitaris a les festes de la Primavera i que es podia extrapolar la seva experiència. Vaig tenir la sensació que anaven tan perduts com els grans i tots plegats no sabíem com fer-li front al problema.
Poques hores a Sevilla. De vuit de la tarda a vuit del matí següent per agafar l’AVE (quin plaer!) i començar la setmana a Madrid. Descomptant el sopar, la tertúlia i el dormir, just per agafar un autobús, baixar al començament de la calle Sierpes i anar caminant fins la Catedral per tornar a l’Hotel (què maca la Giralda a la nit!)
Madrid, 21 de març.
2 comentaris:
Vol dir que és gaire útil un Ave endogàmic que serveix perquè els madrilenys vagin de vacances a Sevilla i els de Sevilla vagin al cine a Madrid?
És un plaer que aquí no tenim. No tenim ni ample de via europeu. Gràcies.
Repetir tòpics com els lloros sols serveix per dir ximpleries. L’AVE és un èxit per les relacions econòmiques (també d’altres) entre el Sud i el Centre, per les mateixes raons que el Pont Aeri Madrid Barcelona. Ambdós sempre van plens, i no crec pas que sigui pel que dius. L’altra dia volia sortir al de les 9h. i el dia abans ja estava ple, i en el que vaig agafar a les 8,30h., a la sortida ja no hi cabia ningú més.
Publica un comentari a l'entrada