Crec que el millor resum del treball parlamentari (no el meu, centrat com està en la consideració dels informes del Tribunal de Comptes, sinó en el global), o petja d’aquest període de sessions, està en la glossa del principals temes aprovats en les dues darreres sessions del Ple del Congrés, les del 17 i el 22 de desembre.
La nova regulació del finançament autonòmic. Es va tancar la Llei amb la consideració de les reformes que hi va introduir el Senat. L’acord va ser a començaments d’estiu, pel juliol. Però la discussió entre el Conseller Castells i el Ministeri d’Hisenda venia de lluny, d’abans de l’agost de l’any passat en que segons l’Estatut havia d’haver-hi un nou sistema de finançament. Vaig alegrar-me per l’acord, el vaig explicar i debatre. Desprès va venir la tramitació parlamentaria de la Llei que va acabar el Congrés pel novembre i ara el tancament de la seva tramitació. Per raons ben diferents, el PP i CiU van votar en contra. Els uns per què donava massa i segons els altres per massa poc. Ja veurem com podran, si es que ho intenten, gestionar-ho plegats.
El tancament de la nova regulació de la Llei de la interrupció voluntària de l’embaràs. Clar que va dins d’una normativa d’abast més ampli que sols l’avortament. També en vaig parlar, ja al maig! Però la tramitació, més enllà de la pròpia feina parlamentaria, ha comportat d’una banda la superació del marc dels anys vuitantes que era evident que no s’adequava a la realitat del fet tal com s’estava produint, i segon, que aquesta superació fos aconseguida i assumida amb un ample ventall de posicions polítiques del que sols en va quedar fora per voluntat pròpia el grup Popular i la consciència demòcrata cristiana. Tinc dubtes de si demanar públicament a través d’aquest blog, (en una entrada de “les meves”) un paper que certifiqui la meva excomunicació ja que, al menys pels diaris, s’ha airejat que la dictarien a qui votés aquesta Llei. A l’Edat Mitja això era molt greu. Ara, doncs pel cas que fem als capellans els batejats...
La translació de la Directiva Comunitària de Serveis. Un dels intents de “desencotillar” algunes parcel·les de l’activitat econòmica que encara estan sota un ordenament més o menys gremial. Això de “desencotillar” ho he hagut d’explicar en alguna de les xerrades que he fet ja que la gent jove que no sap què és una cotilla li costa entendre la metàfora. Aquesta llei que en modifica tot un reguitzell per adaptar-les al que planteja “Europa” ha estat coneguda com la Llei “Òmnibus” i els que més s’hi ha oposat són els taxistes. Ha estat difícil pujar a un taxi aquest darrers mesos des del Congrés. Dur d’explicar i explicar-ho bé a gent treballadora que creu afectada la seva activitat en aquests moments precisament. Però no sols va de taxistes, sinó de col·legis professionals i de moltes més coses que estan rígidament establertes i que ara haurem de pensar en altres termes la qualitat d'els béns i serveis que s'ofereixen que fins ara se’ns oferien regulats i que d’ara en endavant ja no ho seran.
El Pressupost per l’any que ve. El darrer debat, ja tots cansats de sentir el mateix, entre Montoro i Paco Marugán. Les esmenes que venen del Senat recullen més acceptació que l’aprovació que va sortir del Congrés. El Govern treu pit. Normal, amb la situació econòmica general que hi ha, treure els Pressupostos així, amb acords amb quasi ve tothom llevat del PP és tot un èxit. Els que s’han sumat al darrer moment deixen clar que no estan d’acord amb la totalitat però pitgen el botó verd. Hi ha legislatura per endavant tot i que com sempre continuo pensant que és un mal debat en general el que es fa. El President Bono, en el dinar que ens va oferir als diputats de la circumscripció de Barcelona, va deixar anar que la Direcció del Congrés, suposo que la Mesa més la Junta de Portaveus, s’estan plantejant canviar-ho per l’any vinent donant més protagonisme a la globalitat al Ple i a les esmenes a la Comissió. Veurem...
La nova regulació del finançament autonòmic. Es va tancar la Llei amb la consideració de les reformes que hi va introduir el Senat. L’acord va ser a començaments d’estiu, pel juliol. Però la discussió entre el Conseller Castells i el Ministeri d’Hisenda venia de lluny, d’abans de l’agost de l’any passat en que segons l’Estatut havia d’haver-hi un nou sistema de finançament. Vaig alegrar-me per l’acord, el vaig explicar i debatre. Desprès va venir la tramitació parlamentaria de la Llei que va acabar el Congrés pel novembre i ara el tancament de la seva tramitació. Per raons ben diferents, el PP i CiU van votar en contra. Els uns per què donava massa i segons els altres per massa poc. Ja veurem com podran, si es que ho intenten, gestionar-ho plegats.
El tancament de la nova regulació de la Llei de la interrupció voluntària de l’embaràs. Clar que va dins d’una normativa d’abast més ampli que sols l’avortament. També en vaig parlar, ja al maig! Però la tramitació, més enllà de la pròpia feina parlamentaria, ha comportat d’una banda la superació del marc dels anys vuitantes que era evident que no s’adequava a la realitat del fet tal com s’estava produint, i segon, que aquesta superació fos aconseguida i assumida amb un ample ventall de posicions polítiques del que sols en va quedar fora per voluntat pròpia el grup Popular i la consciència demòcrata cristiana. Tinc dubtes de si demanar públicament a través d’aquest blog, (en una entrada de “les meves”) un paper que certifiqui la meva excomunicació ja que, al menys pels diaris, s’ha airejat que la dictarien a qui votés aquesta Llei. A l’Edat Mitja això era molt greu. Ara, doncs pel cas que fem als capellans els batejats...
La translació de la Directiva Comunitària de Serveis. Un dels intents de “desencotillar” algunes parcel·les de l’activitat econòmica que encara estan sota un ordenament més o menys gremial. Això de “desencotillar” ho he hagut d’explicar en alguna de les xerrades que he fet ja que la gent jove que no sap què és una cotilla li costa entendre la metàfora. Aquesta llei que en modifica tot un reguitzell per adaptar-les al que planteja “Europa” ha estat coneguda com la Llei “Òmnibus” i els que més s’hi ha oposat són els taxistes. Ha estat difícil pujar a un taxi aquest darrers mesos des del Congrés. Dur d’explicar i explicar-ho bé a gent treballadora que creu afectada la seva activitat en aquests moments precisament. Però no sols va de taxistes, sinó de col·legis professionals i de moltes més coses que estan rígidament establertes i que ara haurem de pensar en altres termes la qualitat d'els béns i serveis que s'ofereixen que fins ara se’ns oferien regulats i que d’ara en endavant ja no ho seran.
El Pressupost per l’any que ve. El darrer debat, ja tots cansats de sentir el mateix, entre Montoro i Paco Marugán. Les esmenes que venen del Senat recullen més acceptació que l’aprovació que va sortir del Congrés. El Govern treu pit. Normal, amb la situació econòmica general que hi ha, treure els Pressupostos així, amb acords amb quasi ve tothom llevat del PP és tot un èxit. Els que s’han sumat al darrer moment deixen clar que no estan d’acord amb la totalitat però pitgen el botó verd. Hi ha legislatura per endavant tot i que com sempre continuo pensant que és un mal debat en general el que es fa. El President Bono, en el dinar que ens va oferir als diputats de la circumscripció de Barcelona, va deixar anar que la Direcció del Congrés, suposo que la Mesa més la Junta de Portaveus, s’estan plantejant canviar-ho per l’any vinent donant més protagonisme a la globalitat al Ple i a les esmenes a la Comissió. Veurem...
Frans Hals y Pieter Codde. "La compañía del capitán Reijnier Reael y el teniente Cornelis Michielsz Blaeuw." 1633-1637. Rijksmuseum.
Obra convidada aquestes dates al Museu del Prado.
Podem ben dir que malgrat tot, estem tirant i estirant la legislatura endavant i que sigui quin sigui el resultat final, en termes de continuïtat o d'alternança, hi ha un bon gruix de feina feta.
Mataró, 28 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada