Els dilluns els museus estan tancats, no havíem aconseguit entrades per cap esdeveniment musical, Frankfurt no donava per gaire més, així que en Ferran va proposar agafar el tren un altra cop i anar a Würzburg que semblava una ciutat interessant per passejar una estona.
Realment va valer la pena. Sortint de l’estació, tot caminant, arribarem a la Residencia dels bisbes prínceps, declarada Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO. El dia era boirós i fred. El que em va sorprendre, a més de la construcció en sí, va ser la seva reconstrucció. Com tantes altres ciutats d’Alemanya Würzburg va ser bombardejada i enrunada durant la Segona Guerra Mundial, aquesta l’any 45. Suposo que havien aconseguit resguardar algunes coses, quadres, tapissos, mobiliari,…, però la constància gràfica que exposen indica que les construccions varen patir molt i foren destrossades. Però, van aconseguir en pocs anys reconstruir-les. En aquest cas, tot un Palau d’estic rococó, amb les seves motllures de guix, les pintures del Tiepolo, la sala dels miralls tota de vidre i motllures daurades, les velles estufes de ceràmica, … sensacional! El treball fet fa pensar en el doble èxit de recuperar una joia arquitectònica 
com aquella i alhora donar feina a una munió d’obrers i artesans que pacientment van estar ocupats en la seva reconstrucció.Com que hi ha algunes sales extremadament delicades que la riquesa de la seva decoració, les dedicades al Emperador, sols es poden visitar en grups organitzats al efecte. Ens varem apuntar, de casualitat, amb uns italians, el que ens va permetre seguir força les explicacions. La caixa de l’escala principal amb les pintures de G.B. Tiepolo que decoren la volta representant al·legòricament els quatre continents llavors coneguts és fantàstica, com també ho són els salons principals. El dia no convidava a passejar pels jardins que al bon temps sembla que són molt bonics.
Les tres gràcies.
La ciutat és agradable. La zona comercial amb el seu tramvia convida al passeig fins al pont sobre el Mein amb el paisatge entelat per la boira sobre el riu i a l’altra banda la fortalesa dels senyors feudals. De tornada cap a l’estació, el centre amb la seva corresponent fira nadalenca que ja no ens va sorprendre en la seva reiteració.
Ah!, malgrat la meticulositat i funcionament germànic varem patir el retràs del tren que per alguna causa va patir una averia que va deixar algun temps, breu, sense servei la línia per tornar a Frankfurt. Res, com a casa passa de tant en tant. No sé si allà, per això, s’aixequen els escarafalls que fem aquí quan passa una cosa semblant.
Madrid, 15 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada