El mal temps, dilluns, amb neu i forta baixada de les temperatures a Espanya i a tot Europa va espatllar el fràgil funcionament del espai aeri. Si li ajuntem que estem en dies de gran mobilitat del personal, que torna a casa per les festes de Nadal, més la fallida d’una companyia aèria (la del president de la patronal, i ZP sense dimitir!), tenim tots els elements junts per provocar una certa distorsió dels viatges previstos (distorsió més o menys important segons les necessitats de cadascú).
En Joan ens va avisar des Barajas: “Compte! Que aquí hi ha un pollo monumental!”. De retorn a casa desprès del darrer Ple de l’any (no recordo ara si mai havíem tingut sessió fins aquestes dates, amb la loteria per entremig i tot) ens ho havíem agafat amb calma. Habituats com estem a pujar als avions com aquell que pren l’autobús no varem caure en aquest cúmul de circumstàncies que s’estaven donant. Bé, el vol de les 17,45 suspès, el de les 18, 45 complert, no hi havia més remei que esperar fins el de les 19,45. Els companys i companyes que va apostar per l’AVE la varen encertar més.
Tota la tarda per davant a Madrid al començament de l’aturada de treball nadalenca i del cap d’any. Què fer? El Thyssen està a tocar i encara no he vist les “Lágrimas de Eros”. Aprofitem-ho, doncs.
En Joan ens va avisar des Barajas: “Compte! Que aquí hi ha un pollo monumental!”. De retorn a casa desprès del darrer Ple de l’any (no recordo ara si mai havíem tingut sessió fins aquestes dates, amb la loteria per entremig i tot) ens ho havíem agafat amb calma. Habituats com estem a pujar als avions com aquell que pren l’autobús no varem caure en aquest cúmul de circumstàncies que s’estaven donant. Bé, el vol de les 17,45 suspès, el de les 18, 45 complert, no hi havia més remei que esperar fins el de les 19,45. Els companys i companyes que va apostar per l’AVE la varen encertar més.
Tota la tarda per davant a Madrid al començament de l’aturada de treball nadalenca i del cap d’any. Què fer? El Thyssen està a tocar i encara no he vist les “Lágrimas de Eros”. Aprofitem-ho, doncs.
La primera imatge que ve de cara és de l’exquisit (per mi) Bouguereau, Venus, sirenes, les temptacions de Sant Antoni, el martiri de Sant Sebastià adoptat per la iconografia gay, Picasso com no, les adaptacions de la mitologia de tots els temps, les recreacions actuals d’estampes clàssiques,... Em quedarà per veure la segona part de l’exposició que està a la Casa de las Alhajas de la Caixa de Madrid, que com he comentat alguna altra vegada té la pinta de ser tant o millor que la part del Thyssen. Està oberta fins a finals de gener.
Alhora, també hi ha al Museu una altra exposició temporal sobre el pintor francès Fantin-Latour que malgrat no ser tant reconegut com d’altres contemporanis seus té peces extraordinàries. Els seus retrats i les seves natures mortes exposats en aquesta ocasió m’agraden força.
Sortim amb temps per anar a Barajas en previsió del estat del trànsit i allà ens trobem amb l’afegit del retràs del vol reservat per culpa, sembla, de la manca de disponibilitat d’avions. Au, nova espera. No érem sols, altres companys i companyes diputats/es de diverses contrades estaven com nosaltres. Retràs de quasi bé dues hores i arribada al Prat passades les 11 de la nit. Tota la tarda per tornar a casa per Nadal. Entenc la irritació que pot provocar això en aquells que viatgen ocasionalment per aquestes dates. Nosaltres, viatjants habituals, ens ho agafem amb filosofia. Per alguna vegada que hi ha contratemps som comprensius, ja que en general malgrat que tot estigui, o sembli, penjat d’un fil ens serveixen prou bé.
Mataró, 24 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada