Un parell de sabates. Vincent van Gogh.Pintura del Museu van Gogh d’Amsterdam convidada aquesta temporada al Wallraf-Richartz Museum.
Tres dies i mig d’esbarjo per ciutats alemanyes amb base a Frankfurt (Hesse). Els trens ràpids (ICE) et col·loquen en un breu lapse de temps i amb molta comoditat a Colònia (Renania-Westfalia) cap al nord-oest i a Wurzburg (Baviera) cap al est.
La catedral de Colònia impressiona per les seves mides, encara que és més interessant veure en el lloc central de l’altar major el reliquiari de les restes dels Reis Mags d’Orient que són els patrons de la ciutat. No solament és veritat la seva existència sinó que aquí hi ha la prova (?) amb les seves restes. Això de la religió institucional sempre s’ha basat en l’engany dels poderosos, en aquest cas els bisbes i l’emperador Barba-roja, i la credulitat del poble.
Com que encara som a l’advent, el tríptic de Stefan Lochner que representa l’adoració dels Reis estava tancat mostrant així sols els darreres de les seves ales que representen una Anunciació (suposo que del mateix autor). Després, al museu Wallraf-Richartz, ens varem poder delectar en directe amb la seva famosa Verge del roser.
La catedral de Colònia impressiona per les seves mides, encara que és més interessant veure en el lloc central de l’altar major el reliquiari de les restes dels Reis Mags d’Orient que són els patrons de la ciutat. No solament és veritat la seva existència sinó que aquí hi ha la prova (?) amb les seves restes. Això de la religió institucional sempre s’ha basat en l’engany dels poderosos, en aquest cas els bisbes i l’emperador Barba-roja, i la credulitat del poble.
Com que encara som a l’advent, el tríptic de Stefan Lochner que representa l’adoració dels Reis estava tancat mostrant així sols els darreres de les seves ales que representen una Anunciació (suposo que del mateix autor). Després, al museu Wallraf-Richartz, ens varem poder delectar en directe amb la seva famosa Verge del roser.
Malgrat el dia, fred i plujós, com quasi bé tots els que tindrem aquest dies, pugem els més de cinc-cents escalons d’una de les torres del imponent edifici neogòtic.
Dos museus. El Ludwig, a tocar mateix la catedral, d’art del segle XX i actual en un adequada instal·lació arquitectònica. Extensa mostra de Picasso, del surrealisme i dels expressionistes alemanys i bones mostres de fotografia. El que em va agradar més va ser veure en directe el quadre de Dalí “L’estació de Perpinyà”. És conegut que ell deia que aquest indret era el centre del món.
Dos museus. El Ludwig, a tocar mateix la catedral, d’art del segle XX i actual en un adequada instal·lació arquitectònica. Extensa mostra de Picasso, del surrealisme i dels expressionistes alemanys i bones mostres de fotografia. El que em va agradar més va ser veure en directe el quadre de Dalí “L’estació de Perpinyà”. És conegut que ell deia que aquest indret era el centre del món.
El segon, el Wallraf-Richartz és una gran joia. Comença amb una esplèndida col·lecció de tríptics religiosos dels segles XIV, XV i XVI i continua amb extraordinàries mostres puntuals de pintures del XVII, XVIII i XIX fins a tancar amb un Munch. Del tot recomanable, en un edifici nou i modern que presenta molt bé les obres exposades, amb el millor culet que he vist fins ara del rococó francès, el de la senyoreta Louise O’Murphy, d’en François Boucher, que en va fer un altra pràcticament igual que està a Munich.
El típic mercat nadalenc alemany amb les seves parades d’elements decoratius, pessebres, menjar a peu dret, llaminadures, cavallets i vi calent. Molta gent (era dissabte) i amb alguns ensurt enutjós tòpic fruit de la distracció en aglomeracions intenses.
Mataró, 13 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada