Aquests dies s’ha mort en Jordi Solé Tura. No en sé la raó, sempre l’havíem conegut amb els dos cognoms. No és gaire habitual.En el meu record quedaran moltes coses d’ell en el camí polític compartit en una part de la seva vida. N’explica una: eleccions municipals del 1991. En Solé, llavors Ministre de Cultura, va ajudar-nos a la campanya del Maresme en alguns actes a varis pobles un cap de setmana.
Havia de presentar a la que era la nostra candidata llavors de Cabrils. Crec recordar que es deia Maria García (va desaparèixer desprès de la vida orgànica i mai més n’he sabut res. Coses de les candidatures als pobles). Evidentment l’anunci de la presència d’un Ministre en un acte públic a la localitat va aixecar molta expectació. No crec pas que mai hi hagués anat cap de Ministre a Cabrils i probablement no en tornaran a veure cap d’altre. La sala de La Fàbrica estava plena de gom a gom, però per culpa de la marxa dels actes anteriors d’aquella atapeïda tarda la seva arribada es va endarrerir força. La resta dels que havíem d’intervenir en la presentació varem haver de començar sense ell i a mesura que augmentava el retràs haguérem d’improvisar allargant-nos per entretenir el personal.
Sempre recordaré l’explicació que vaig fer de les visions politiques que a grans trets es donen a les societats entre conservadors, liberals, progressistes i radicals que vaig anar desgranant tal com si fos una classe de dret polític davant d’un auditori que no sé si estava gaire pel que els deia.
En tot cas, crec que en Solé Tura, com a professor de Dret polític, hauria valorat positivament el meu esforç tota vegada que molts dels rudiments de Ciència Política que tinc els vaig aprendre de la seva mà ja que algun dels seus llibres m’han acompanyat.
L’Albert, el seu fill, li va fer un encertat homenatge.
En el record, gràcies per tot el que vas fer, Jordi.
Madrid, 10 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada