L’any, en resum -2. L’economia.*

*Per publicar al Capgros ,degudament arranjat, amb el títol "Sembla que hem tocat fons. Sembla"

N’he parlat tant d’economia aquest any…. A la feina, amb els companys, especialment amb la Montse (per veïnatge de treball, coneixements professionals, edat i empatia). Al blog, on hi ha entrades a dojo. En actes del PSC, com es pot veure a les fotos penjades al Flickr,… És normal, és el tema d’actualitat que ho domina tot avui en dia.

Mentre la dinàmica de creixement semblava que no tenia aturador (no sols aquí, sinó arreu) sols els ecologistes i alternatius, preocupats pel futur de la Mare Terra i dels que hi estem a sobre, qüestionaven el que passava, que aniríem a “ca’n taps”. En quant ha vingut el destrempament tot han estat lamentacions i queixes. El que em preocupa és que sembla que no s’hagin, de moment, extret masses conclusions per tornar a la tranquilitat d’una forma diferent. Sembla que res, tornar a créixer per crear ocupació, i com sí res hagués passat.

Font: I.N.E.

Les declaracions governamentals van per aquest camí. Com que el problema impactant és l’atur, bé els aturats/es, cal dir que tornarem a créixer i llavors és crearà ocupació i ja hi tornarem… un nou conte de la lletera.

La meva visió és diferent. L’economia durant força temps serà una dada fixa. Crec que entrarem en un replà en l’escala del creixement (em va agradar la recuperació de la paraula “descansillo” en castellà que algú em va suggerir. La trobo expressiva). Llavors el tema serà adequar la població (movible, que es pot moure) a la producció de bens i serveis estancada. Quin maldecap pels polítics! Aquesta equació no la volen sentir. És repensar el sistema, i més enllà dels marc tradicionals que controlen. Els espais ja no són els de sempre, els Estats, les fronteres, les institucions sectorials o gremials acotades. Ara es tracta de repensar el món i això no sé pas si dóna vots.

I com ho diem als pobres que ara comencen a treure el cap del pou de la història, i són molts, milers de milers, i ens han pres d’exemple als vells rics?

–“Nois, això no s’aguanta!”

–“ Sí, però vostès estan molt bé i nosaltres volem també eixugar-nos el cul amb paper de wàter!”

La tasca en aquesta direcció és titànica i no crec que sigui un camí que faci massa gràcia transitar als que sols pensen en el curt termini. Com s’explica? Qui és el valent que surt al balcó de l’Ajuntament, de la Plaça de Sant Jaume, de La Moncloa, del “Caprice des Dieux”, de la Casa Blanca, o negra (quin acudir, enguany!), a dir-ho?

Sembla que la vaig encertar quan vaig agafar la xifra del decreixement del 3,6% del PIB d’aquest any a Espanya en les meves explicacions. Els analistes (¿?) auguren que no continuarem retrocedint l’any que ve si no que estarem en torn al creixement zero, dècimes amunt, dècimes avall. Ja hi firmo ara mateix. Caldrà pensar que diem als dos milions d’aturats que ha portat la crisi (els altres dos ja hi eren. Curiosament hi han estat sempre, fins i tot quan a finals del 2007, sols fa dos anys, varem tenir la punta més baixa d’aturats: El 8,7% de la població activa) Què fem amb els de fora que varen venir a cercar feina aquí i ara no n’hi ha. Que diem a les dones que s’han cregut massivament això de l’emancipació de gènere i ara no volen, amb raó, recular altra cop a la cuina? Què diem als i les joves que sols tenen present en el seu record que viuen a la terra de Xauxa? Que diem als administrats que creuen, per què els han fet creure, que totes les administracions són la bota de Sant Ferriol? Que diem als contribuents als que sols els hem parlat de reduccions de les seves aportacions al comú?

Valenta feina ens espera l’any que ve!, i els següents....

Joaquín Sorolla. Castilla. La fiesta del pan. 1913. The Hispanic Society of Amerca. New York.

Mataró, 29 de desembre.