De demografia.

L’única dada que ens diferencia a Espanya de l’evolució econòmica dels països del nostre entorn del mateix nivell és l’elevat volum de desocupació. Ara, la darrera dada, 18,9 %, front a la mitjana de la U.E. a 15 de 9,3 %. ¿Com és possible que amb la mateixa caiguda del P.I.B., o menor, que Alemanya, França o el Regne Unit, nosaltres tinguem el doble de taxa d’atur? Clar que quan les coses anaven bé i varem registrar la taxa més baixa d’atur de tots els temps, 8,3 % a finals de l’any 2007 (just ara fa dos anys!), en havíem acostat força a la mitjana europea (7,- %) però encara estàvem per sobre.

Sempre s’explica que la causa principal és la concentració d’activitat en determinats sectors, la construcció, l’hostaleria,..., molt intensius amb mà d’obra poc qualificada.

M’ha intrigat, ja fa un temps, el fort creixement que ha tingut de la població activa espanyola en els darrers anys i vaig voler comparar-lo amb el de països semblants. El següent quadre és una elaboració pròpia a partir de dades extretes d’Eurostat i per tant sembla que, a menys que jo m’hagi equivocat en alguna cosa, són correctes.

Font: Eurostat. Les dades de població són en milers. El interval 1997-2008 respon a la disponibilitat de les dades. Els països escollits ho són en virtut de la seva grandària i proximitat tant geogràfica com socioeconòmica.

A primera vista salten algunes coses:

1. El creixement de la població total. Fet força conegut: Espanya ha tingut el creixement més elevat, d’un 15,69 %, més del doble del següent que és França, degut al allau migratori que s’ha produït en aquests anys. Encara que la comparació revela ja un gran creixement.

2. El creixement de la població activa. Espectacular en el cas espanyol, el 41,64 %!! Els altres països també han crescut, però més moderadament. El doble factor de la immigració, ja comentat, i la incorporació de la dona al mercat de treball explica aquesta elevada taxa. També és conegut. El que no sé si s’ha ressaltat prou és la brutalitat del increment. Que en dotze anys un país incrementi la seva població activa més d’un 40 % deu ser per explicar en els llibres d’història econòmica. Les taxes d’altres països entorn el 7-8 % deuen ser molt més normals.

3. La relació població activa/ població total. Lògica derivada de les dades anteriors: Ja estem al 50,41 %. Hem augmentat més de 9 p.p. en aquest període, triplicant el que en ve darrere que és Alemanya i quasi bé arribant al seu nivell. Curiosa, o no, la baixa taxa italiana, 42,29 %.

A partit d’aquí, algun dubte. Respecte al tipus d’ocupació que teníem i les causes del creixement del P.I.B. Potser sols és que n’érem molts més, no? Respecte a les possibilitats d’absorció a curt termini de la gran massa de desocupats que s’ha produït en tant poc temps. Sembla difícil. Els canvis de model econòmic, si són possibles, requereixen temps.

Llavors, el problema de l’elevada taxa de desocupació va per llarg? Segurament

I si el plantejament fos un altre? Si la dada fixa, o més rígida, en la situació actual fos l’economia i no la població? Podríem ajustar-la aquesta darrera? És un plantejament impossible. La dada de la població és tant o més rígida que l’economia avui. Fins i tot el component immigració és, crec, irreversible, àdhuc per raons morals. (gràcies per l’observació, Esperança).

Llavors (altra vegada), quines polítiques de convivència hem de bastir per que la situació social no se’n vagi de les mans? Camp per córrer en el debat polític. Atenció!

Demano que no sigui mal interpretat el vídeo amb que cloc aquesta entrada.




El gran combo.

Mataró, 16 d’octubre.