Malgrat no sóc membre de la Comissió de Pressupostos la “superioritat” m’encarrega la defensa de la posició del GPS a la compareixença de la Secretaria General d’Hisenda en les sessions explicatives prèvies als primers debats sobre el projecte de pressupostos pel 2010.
La compareixença és a petició sols del grup Popular i cap més grup parlamentari s’interessa per la mateixa. Després de la intervenció de la diputada popular càntabra Ana Madrazo i de la resposta de Secretaria General, Sra. Lola Beato, la diputada popular no exerceix el torn de rèplica i el President en funcions en aquell moment em dona la paraula per un temps màxim de cinc minuts per exposar la nostra posició. Són quasi bé les tres de la tarda, tothom té ganes d’anar a dinar ja que la sessió dura des de les 10 del matí i crec que en total, a part de la Mesa, molt disminuïda, i els dos que intervenim, sols resten tres diputats més.
La funció de la Secretaria General d’Hisenda dins del Ministeri és la de formular les propostes relatives als impostos i d’això va la compareixença: les modificacions tributaries pel 2010 (està explicat a l’enllaç anterior). Però la meva intervenció arrenca explicant que la part dels ingressos sols és una de les tres parts de la política pressupostaria, ja que hi ha la política de despeses i la del dèficit com a diferència entre els uns i les altres. Que la política pressupostaria sols és una part de la política econòmica que pot fer el Govern i que cal tenir present, per exemple, la futura Llei de l’Economia sostenible. Que la política econòmica es fa en funció de les perspectives d’evolució que es poden albirar en la marxa econòmica i que aquestes venen determinades per on estem en aquests moments que no és el mateix que fa un any quan discutíem el pressupost del 2009. Llavors, per acabar, és quan i com justifico la proposta que tenim entre mans.
És a dir, es tracta valorar el que es proposa a la llum de la situació actual i les seves perspectives, no del que es veia i del que es deia temps endarrere. La vida (i l’economia) és dinàmica i el que potser era bo per ahir o abans d’ahir no ho és per l’actualitat i si no ho tenim present no farem una valoració correcte de les mesures que ara es proposen. El problema és que hi ha massa xerrameca i massa bocamoll en aquests temes.
Aquest és l’esquema que penso desenvolupar en l’explicació de les propostes pressupostaries per a 2010. Començar per on estem, per anar a les perspectives que s’entreveuen i veure si les mesures que es proposen són adequades. Llavors parlarem del dèficit i el seu volum i pervivència, de les despeses necessàries per atendre a tots els que demanen i dels ingressos per cobrir-les. Vaja!: d’allà d’on han de sortir les misses.
Si no ho fem així, si sols ens quedem amb els titulars de si s’apugen els impostos, del retall de les despeses, de si el deute és sostenible o augmentable, si l’austeritat és possible, ens podem posar molt nerviosos i crítics però no entendrem el problema que tenim al davant per intentar resoldre.
Els companys del Masnou ja m’avancen que volen que els hi vagi a explicar. Intentaré fer-ho així.
La compareixença és a petició sols del grup Popular i cap més grup parlamentari s’interessa per la mateixa. Després de la intervenció de la diputada popular càntabra Ana Madrazo i de la resposta de Secretaria General, Sra. Lola Beato, la diputada popular no exerceix el torn de rèplica i el President en funcions en aquell moment em dona la paraula per un temps màxim de cinc minuts per exposar la nostra posició. Són quasi bé les tres de la tarda, tothom té ganes d’anar a dinar ja que la sessió dura des de les 10 del matí i crec que en total, a part de la Mesa, molt disminuïda, i els dos que intervenim, sols resten tres diputats més.
La funció de la Secretaria General d’Hisenda dins del Ministeri és la de formular les propostes relatives als impostos i d’això va la compareixença: les modificacions tributaries pel 2010 (està explicat a l’enllaç anterior). Però la meva intervenció arrenca explicant que la part dels ingressos sols és una de les tres parts de la política pressupostaria, ja que hi ha la política de despeses i la del dèficit com a diferència entre els uns i les altres. Que la política pressupostaria sols és una part de la política econòmica que pot fer el Govern i que cal tenir present, per exemple, la futura Llei de l’Economia sostenible. Que la política econòmica es fa en funció de les perspectives d’evolució que es poden albirar en la marxa econòmica i que aquestes venen determinades per on estem en aquests moments que no és el mateix que fa un any quan discutíem el pressupost del 2009. Llavors, per acabar, és quan i com justifico la proposta que tenim entre mans.
És a dir, es tracta valorar el que es proposa a la llum de la situació actual i les seves perspectives, no del que es veia i del que es deia temps endarrere. La vida (i l’economia) és dinàmica i el que potser era bo per ahir o abans d’ahir no ho és per l’actualitat i si no ho tenim present no farem una valoració correcte de les mesures que ara es proposen. El problema és que hi ha massa xerrameca i massa bocamoll en aquests temes.
Aquest és l’esquema que penso desenvolupar en l’explicació de les propostes pressupostaries per a 2010. Començar per on estem, per anar a les perspectives que s’entreveuen i veure si les mesures que es proposen són adequades. Llavors parlarem del dèficit i el seu volum i pervivència, de les despeses necessàries per atendre a tots els que demanen i dels ingressos per cobrir-les. Vaja!: d’allà d’on han de sortir les misses.
Si no ho fem així, si sols ens quedem amb els titulars de si s’apugen els impostos, del retall de les despeses, de si el deute és sostenible o augmentable, si l’austeritat és possible, ens podem posar molt nerviosos i crítics però no entendrem el problema que tenim al davant per intentar resoldre.
Els companys del Masnou ja m’avancen que volen que els hi vagi a explicar. Intentaré fer-ho així.
Mataró, 10 d’octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada