L’any, en resum -3. La política.

Crec que el millor resum de la situació el va fer fa pocs dies Peridis al diari (El País, 21-12-09)

Zapatero, amb pegats, fent equilibris sobre la columna del poder que mig cau vantant-se de la seva pretesa estabilitat a un Rajoy estirat a una "otomana" com un “moro” amb el vestit apedaçat tot fumant-se un puro i entre mig un forat que el primer pretén esquivar i el segon vol que hi caigui. Aquest és el panorama que he pogut veure en viu i en directe cada setmana al Congrés.

El Govern apressat, entre altres coses per les seves pròpies paraules, per l’extensió de la crisi econòmica que no aconsegueix explicar-la ben bé i que es visualitzi el seu treball, que mal que bé fa, per superar-la. La oposició, o l’alternativa, sacsejada pels seus escàndols potiners i trifulgues internes que tampoc transmet la impressió de propostes més enllà de dir que el Govern ho fa malament. Sí, el Govern llença propostes d’actuació una rere una altra. Ara la Llei de l’economia sostenible. L’oposició mostra unes receptes de l’any 96, com si no hagués plogut gens des de llavors i la situació fora la mateixa.

Fa pocs dies vaig poder fer un informe al Consell de la Federació del Maresme del PSC, on, a més d’explicar la feina concreta que feia al Congrés del Diputats i els ajuts que prestava en les poques coses que encara són competència de l'Estat en el nostre territori, em vaig esplaiar en la meva visió de la situació política:

1. El tema dominant en el debat polític espanyol és l’economia. No cal estendre-s’hi ara massa, ja n’he parlat en l’entrada anterior.

2. La dificultat per establir sòlides aliances parlamentàries degut a la fragmentació de les forces polítiques tret del PP. 11 formacions que es reparteixen 28 escons, el 8% del total. Això que s’ha donat en anomenar els acords de “geometria variable” fins ara no ens ha anat malament als socialistes, encara que amb un esforç i una tensió remarcables. La diversitats d’interessos i de posicionaments d’aquestes formacions fa molt difícil l’entesa permanent. El que va bé per uns l’endemà sols serveix per uns altres, i així, a patir cada setmana. El que fins ara no hi hagi hagut cap rebolcada del GPS és indicatiu de capacitat de diàleg i de cintura política, però és esgotador.

3. L’estratègia del PP llençat amb fúria a repetir la situació del darrer Govern de Felipe González del 93 al 95 que va comportar acabar abans la legislatura i fer eleccions anticipades. Malgrat les seves envestides, i la situació econòmica, aguantem, el Govern aguanta. No és el mateix que fa 15 anys, ni la debilitat el Govern ni el seu desgast. Les enquestes ens donen malament, però no tant malament com podria derivar-se de la situació. Encara hi ha partit per jugar, força partit. En Jordi Font publicava un article fa poc de l’estratègia de la dreta sobre Catalunya a la recerca del lerrouxisme. Crec que amb el tema català hi ha una estratègia de la dreta també sobre Espanya. Es tracta de trencar l’espinada al PSOE que, vist des de Madrid, és tant responsable com la majoria de les forces del Parlament de Catalunya en el que ells creuen que és el “desori” de l'Estatut del 2006. Zapatero, el seu Govern i tots els parlamentaris socialistes espanyols, diputats/es, senadors/es, van votar l’Estatut i segons quina sigui la sentència del Tribunal Constitucional pot ajudar a estabilitzar l’Estat de les Autonomies o esventrar la força que, no sens moltes reticències internes, l’està portant endavant. Dos ocells d’un tret per la dreta i el que representa: L’adversari polític i el model d’Estat. En aquest panorama, al igual que concloïa Jordi Font el seu article, cal estar ben amatents i precisos en les respostes ja que podem tirar per l’aigüera l’aigua bruta amb la criatura i tot.

Per acabar aquella exposició vaig dir, crec que correctament i ortodox, que amb aquest o amb un altre anàlisi, la Direcció del Partit era qui tenia que marcar la posició i l’Executiva comarcal saber transmetre-la convenientment i que estava, com sempre, a la seva disposició tal com em correspon.

Per sorpresa meva el representat de la Comissió Executiva Nacional que ens acompanyava a la sessió, el vell amic i company Jordi Terrades, em va retopar públicament tot just prendre la paraula dient que érem tots els que, segons un recent document que l’organització acaba de produir, teníem que ajudar a determinar la línia d’actuació.

-"Jordi, li vaig dir a l’acabar la reunió, suposo que ets conscient, que sou conscients, que aquesta proposta té poca credibilitat".

D’altra banda, com a tots els Partits avui en dia.

Mataró, 29 de desembre.