Dimecres, 29 de juliol, darrer dia de Les Santes. A Maresme Digital TV el darrer debat de la temporada, segons ens explica la presentadora. Anem a parlar del tema del moment: l’acord del finançament de les CC.AA. Com que l’estudi és petit sols som tres a debatre, tots ex Alcaldes: l’Antoni Soy (ERC), que ho havia estat d’Argentona fins el 2007 i que ara és el Secretari Gral. d’Indústria, en Joan Morell (CiU), que ho havia estat de Pineda fins el 2007 i que ara és parlamentari a la Ciutadella i jo. Dos a un a favor, però tres visions des d’angles diferents: una des de dins del Govern i amb protagonisme a la negociació, una altra des de l’oposició al Parlament de Catalunya i la meva visió més des de Madrid i en perspectiva espanyola.
Per acontentar als altres partits que no hi caben se’ls grava a part i es passen les seves intervencions en mig del debat. En Xavier Serra per ICV i el nou President comarcal del PP que és per mi desconegut. En Morell ens diu que és molt nou i que és de Pineda.
Evidentment tant en Soy com jo defensem l’acord i en Morell tot reconèixer l’avenç que representa en quant al model i les quantitats que se’n poden derivar l’ataca en base a que no es correspon segons ells (CiU) al que determina l’Estatut. Sorprèn aquest plantejament en els convergents atenent la seva trajectòria històrica en la que el mercadeig i el “peix al cove” ha estat la seva imatge de marca. Clar que el càlcul estratègic els ha fallat. Ells varen apostar per que no s’arribaria a cap acord, que ERC es desmarcaria, que el tripartit s’aniria en orris, i potser fins i tot el Govern de Madrid i que ells recollirien la desfeta i tornarien a “negociar” amb “Madrid” i l’acord al que arribessin, fos quin fos, seria bo pel “país”. Vaja, repetir l’estratègia que tant bons resultats els va donar en la negociació de l’Estatut. Però s’han quedat amb la canya i sense el peix i ara amb molt poca credibilitat pels que tenim memòria dels seu comportament en el temps.
En Soy, lògicament, descrivia l’acord des de la bilateralitat, “sols s’ha convocat el Consell de Política Fiscal i Financera quant hi ha hagut acord amb Catalunya”. D’acord, Toni, però l’acord és d’un organisme de “l’Estat espanyol”. Per la meva part vaig insistir en que la bondat de l’acord es veurà en el temps de la seva aplicació i en l’acceptació que en farà la ciutadania.
Caldrà fer moltes explicacions, aquí i allà. Ahir vaig formar part del grup de companys/es diputats i senadors que varem acompanyar al President Montilla al Forum Europa a Madrid. Un diputat madrileny em deia al acabar l’acte que el “jefe” havia estat millor en les respostes. “Com sempre”, li vaig respondre. El seu estil, poc expressiu, com ell mateix reconeix, no l’ajuda a les exposicions però guanya molt en les respostes moltes d’elles dedicades a esvair els “fantasmes” de les preguntes i dels qui les feien.
Suposo que ja és el tancament real de la temporada. S’anuncia una compareixença extraordinària de la Vicepresidenta Salgado per exposar aquest tema ... el 12 d’agost! No et fot! No poden buscar una altra data? El país quasi bé paralitzat la setmana de la Mare de Déu d’agost i el Congrés fent el numero. Suposo que algú tindrà el seny per corregir aquesta barrabassada i amb dos dits de front posar la compareixença en una data més adient. No crec pas que l’explicació vingui de quinze dies de més o de menys.
A veure si els Déus i els vents ens porten bones noves de la sentència del Constitucional sobre l’Estatut i comencem el curs amb la normalitat derivada del temes resolts.
Mataró, 30 de juliol.
Per acontentar als altres partits que no hi caben se’ls grava a part i es passen les seves intervencions en mig del debat. En Xavier Serra per ICV i el nou President comarcal del PP que és per mi desconegut. En Morell ens diu que és molt nou i que és de Pineda.
Evidentment tant en Soy com jo defensem l’acord i en Morell tot reconèixer l’avenç que representa en quant al model i les quantitats que se’n poden derivar l’ataca en base a que no es correspon segons ells (CiU) al que determina l’Estatut. Sorprèn aquest plantejament en els convergents atenent la seva trajectòria històrica en la que el mercadeig i el “peix al cove” ha estat la seva imatge de marca. Clar que el càlcul estratègic els ha fallat. Ells varen apostar per que no s’arribaria a cap acord, que ERC es desmarcaria, que el tripartit s’aniria en orris, i potser fins i tot el Govern de Madrid i que ells recollirien la desfeta i tornarien a “negociar” amb “Madrid” i l’acord al que arribessin, fos quin fos, seria bo pel “país”. Vaja, repetir l’estratègia que tant bons resultats els va donar en la negociació de l’Estatut. Però s’han quedat amb la canya i sense el peix i ara amb molt poca credibilitat pels que tenim memòria dels seu comportament en el temps.
En Soy, lògicament, descrivia l’acord des de la bilateralitat, “sols s’ha convocat el Consell de Política Fiscal i Financera quant hi ha hagut acord amb Catalunya”. D’acord, Toni, però l’acord és d’un organisme de “l’Estat espanyol”. Per la meva part vaig insistir en que la bondat de l’acord es veurà en el temps de la seva aplicació i en l’acceptació que en farà la ciutadania.
Caldrà fer moltes explicacions, aquí i allà. Ahir vaig formar part del grup de companys/es diputats i senadors que varem acompanyar al President Montilla al Forum Europa a Madrid. Un diputat madrileny em deia al acabar l’acte que el “jefe” havia estat millor en les respostes. “Com sempre”, li vaig respondre. El seu estil, poc expressiu, com ell mateix reconeix, no l’ajuda a les exposicions però guanya molt en les respostes moltes d’elles dedicades a esvair els “fantasmes” de les preguntes i dels qui les feien.
Suposo que ja és el tancament real de la temporada. S’anuncia una compareixença extraordinària de la Vicepresidenta Salgado per exposar aquest tema ... el 12 d’agost! No et fot! No poden buscar una altra data? El país quasi bé paralitzat la setmana de la Mare de Déu d’agost i el Congrés fent el numero. Suposo que algú tindrà el seny per corregir aquesta barrabassada i amb dos dits de front posar la compareixença en una data més adient. No crec pas que l’explicació vingui de quinze dies de més o de menys.
A veure si els Déus i els vents ens porten bones noves de la sentència del Constitucional sobre l’Estatut i comencem el curs amb la normalitat derivada del temes resolts.
Mataró, 30 de juliol.
P.S.:
Hi ha hagut seny. Acabo de rebre la convocatòria per una Comissió d’Economia extraordinària pel dia 26 d’agost a les 10 del matí.
Mataró, 31 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada