Un parell de petites molèsties físiques de la meva anatomia m’estan donant l’estiu.La primera és que sembla que se’m ha taponat o obstruït el llagrimall de l’ull dret i quant aquest ha de treballar amb alguna intensitat, per llegir, per mirar la pantalla del ordenador, o la de la tele (sort que ara a l’estiu en faig poc consum), o conduir, el líquid que genera no es drenat pel conducte que hauria de fer-ho i se’m forma una llàgrima emprenyadora que em sobreïx la cavitat ocular. Vaig anar a l’oculista i desprès del diagnòstic i de receptar-me un tractament em va dir que si no es desembussava no hi hauria més remei que procedir a la cirurgia per tornar a obrir el conducte (no sé si fer-ne un de nou). Bé, la meva mare ja va patir aquest desgast fisiològic i va ser operada com tanta altra gent. L’oculista em diu que és un procés ben conegut i que s’executa amb èxit fàcilment. Hauré de passar l’estiu amb la llagrimeta.
La segona molèstia és més empipadora a estones. Resulta que de les dues caigudes que he patit anant amb bicicleta aquest any tinc masegada l’espatlla dreta. En Carles Forns, el traumatòleg, em digué arran de la visita de la primera caiguda que res, que res d’importància, que això es curava sol, amb temps i repòs. Amb temps vaig tenir la segona caiguda, i torna a començar, i repòs sembla que no en faig gaire ja que continuo anant en bicicleta i la forma i la força de recolzar-se sobre el manillar comporta que el braç continuï en tensió i fa que la cosa no millori. Especialment a les nits per dormir alguna vegada veig les estrelles, i no tinc força al braç.
Res, qüestions de l’edat. Que ja no som joves, i que la màquina va acumulant desgast. A vint anys això no passava (passaven altres coses, per ex., em varen treure l’apèndix). Ara només en tinc el doble d’anys,… i vint-i-un més. ¡Que me quiten lo bailao!
Mataró, 31 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada