Em va sorprendre en el llistat de continguts de l’edició digital de La Vanguardia aquest titular: “La mala financiación local ha causado la burbuja inmobiliaria.”
Ràpidament vaig clicar sobre la noticia i em va sortir una entrevista amb l’Andreu Mas-Colell que repassava la situació econòmica.
Entre altre coses molt més importants, sortia més matisadament l’afirmació que donava peu al titular:
“Pero hay que ser optimistas y pensar que tarde o temprano se harán las reformas estructurales. No sólo la del mercado de trabajo; también la de las finanzas municipales. La burbuja inmobiliaria ha sido en parte provocada por una financiación local mal resuelta. Aún hoy, todos los ayuntamientos de España siguen pensando en cómo inventan nuevas formas de transformar su mayor activo –el suelo– en recursos. Ya sean huertos solares, de energía eólica, planes de vivienda…”
Amb la matisació podria estar-hi una mica més d’acord, malgrat que he explicat a l’abast (amb molt poc èxit per cert) que no pot parlar-se de finançament local per la via del creixement urbanístic, llevat de casos especials i espectaculars, certament criticables, que no són generals.
En tot cas la bombolla immobiliària ha estat causada per moltes altres polítiques i circumstàncies. El creixement econòmic llarg i sostingut, els baixos tipus d’interès i l’allargament del terminis de pagament de les hipoteques. L’increment demogràfic i les noves pautes d’hàbitats socials. Els comportaments esbojarrats d’algunes administracions locals i la manca de controls, o millor dit, la deixadesa en utilitzar els existents per part d’altres administracions. L’actitud pro cíclica del sistema financer saltant -se totes les normes de prudència. La manca de cultura financera de la ciutadania i l’alegria amb la que s’enfoquen en la actualitat les perspectives vitals. Les nostres particulars condicions geogràfiques i climàtiques i l’estil de vida que comporten.
Són molts els factors que hi ha contribuït i no sols a Espanya. A altres països europeus també han patit aquest fenomen.
Però, el titular diu el que diu. La cultura, o la incultura, periodística (suposo que per comoditat o indolència) no vol deixar anar aquest os de la insuficiència financera municipal que fa ja molts anys, i en altres circumstàncies, varem llençar des del propi moviment municipalista i que serveix per amagar ara la manca de rigor i responsabilitat de molts administradors locals i la deriva incrementalista de les administracions públiques al marge de les circumstàncies econòmiques reals en que es desenvolupa la seva actuació.
Mataró, 13 de juliol.
Ràpidament vaig clicar sobre la noticia i em va sortir una entrevista amb l’Andreu Mas-Colell que repassava la situació econòmica.
Entre altre coses molt més importants, sortia més matisadament l’afirmació que donava peu al titular:
“Pero hay que ser optimistas y pensar que tarde o temprano se harán las reformas estructurales. No sólo la del mercado de trabajo; también la de las finanzas municipales. La burbuja inmobiliaria ha sido en parte provocada por una financiación local mal resuelta. Aún hoy, todos los ayuntamientos de España siguen pensando en cómo inventan nuevas formas de transformar su mayor activo –el suelo– en recursos. Ya sean huertos solares, de energía eólica, planes de vivienda…”
Amb la matisació podria estar-hi una mica més d’acord, malgrat que he explicat a l’abast (amb molt poc èxit per cert) que no pot parlar-se de finançament local per la via del creixement urbanístic, llevat de casos especials i espectaculars, certament criticables, que no són generals.
En tot cas la bombolla immobiliària ha estat causada per moltes altres polítiques i circumstàncies. El creixement econòmic llarg i sostingut, els baixos tipus d’interès i l’allargament del terminis de pagament de les hipoteques. L’increment demogràfic i les noves pautes d’hàbitats socials. Els comportaments esbojarrats d’algunes administracions locals i la manca de controls, o millor dit, la deixadesa en utilitzar els existents per part d’altres administracions. L’actitud pro cíclica del sistema financer saltant -se totes les normes de prudència. La manca de cultura financera de la ciutadania i l’alegria amb la que s’enfoquen en la actualitat les perspectives vitals. Les nostres particulars condicions geogràfiques i climàtiques i l’estil de vida que comporten.
Són molts els factors que hi ha contribuït i no sols a Espanya. A altres països europeus també han patit aquest fenomen.
Però, el titular diu el que diu. La cultura, o la incultura, periodística (suposo que per comoditat o indolència) no vol deixar anar aquest os de la insuficiència financera municipal que fa ja molts anys, i en altres circumstàncies, varem llençar des del propi moviment municipalista i que serveix per amagar ara la manca de rigor i responsabilitat de molts administradors locals i la deriva incrementalista de les administracions públiques al marge de les circumstàncies econòmiques reals en que es desenvolupa la seva actuació.
Mataró, 13 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada