A més anys,... bicicleta nova.

Malgrat que encara no fa tres anys vaig reduir les dents del plat petit de la meva bicicleta, a mesura que vas sumant anys es posa de manifest la menor força de les cames per afrontar les pujades (i arrossegar els quilos de més). Ja fa temps que envejava als meus companys de pedalades per fer amb menys fatic alguns trossos que a mi em costaven molt. En Remigi posa el tercer plat petit de 32 dents i fent el “molinet” arriba a dalt, bufant, però arriba. Jo, a vegades trec el fetge per la boca. Tinc ganes de tornar a pujar als Àngels i m’agradaria al Vallès tirar cap a l’esquerra i encarar el Montseny, a veure fins a on arribo.

Per això vaig anar a cercar la solució del tema, una nova màquina que em donés més possibilitats. Hi ha bicicletes de tots el preus i condicions. Te’n ofereixen d’importació que pel preu haurien de portar un motoret incorporat.

-“No cal que tinguin tres plats” em digué en Robert, de la botiga on m’arreglen la bici.
-“Ara fan aquesta combinació, que en diuen un compact, de dos plats. Un de 50 i un altre de 34, que combinats amb una corona de 9 pinyons de 11 a 25 dents al darrera donen totes les possibilitats i és un producte nacional a molt bon preu”.

Bé, ja em tens amb bicicleta nova. A més, m’he procurat un porta bicicletes de posar i treure que es col·loca darrera del cotxe que em permetrà millorar el radi d’acció de les sortides, sol o acompanyat, per carretera o camins rurals.

A més, de casualitat, a la mateixa botiga vaig trobar un comprador (pràcticament veí meu) interessat en aprofitar la bicicleta vella. Varem tancar ràpidament el tracte i vet aquí que la meva vella companya de fatigues s’ha lliurat d’esdevenir una andròmina arraconada i encara donarà servei.

Apa!, a fer salut i a gaudir de l’aire lliure en millors condicions.

Madrid, 21 de juliol.