Vida de Partit.

1. Dimecres: Assemblea d’Agrupació.

Generalment no puc assistir a les reunions de la meva l’agrupació ja que habitualment les fan en els dies en que estic a Madrid. A la darrera he tingut oportunitat d’anar-hi ja que estava aquí. Explicació del Alcalde a tall d’informe de gestió de meitat del mandat local. Poca cosa he de dir-hi ja que crec que no és convenient que m’hi fiqui atenent les meves anteriors responsabilitats. Em permet conèixer de primera mà les línies mestres de l’actuació i la problemàtica actual. Cal molta pedagogia als propis companys i companyes. No solament sobre la gestió sinó sobre conceptes fonamentals de l’actuació política en democràcia. No es tracta que els que exerceixen responsabilitats publiques puguin fer el que creguin convenient en virtut del títol que ostenten, sinó que ho han de fer amb unes normes i procediments que s’ajustin a la Llei democràticament establerta. Costa d’entendre i d’assumir a vegades que el poder no pot ser arbitrari i cal explicar-ho una i altra vegada.

2. Dijous. Comissió Executiva de Federació ampliada a Primers Secretaris i caps de llista de totes les agrupacions de la comarca.

Es tractava de que el company Joan Rangel i la companya Consol Prados expliquin, com a membres de la Comissió Executiva Nacional, l’acord assolit sobre el finançament. Satisfacció generalitzada pel contingut de l’acord, però també per començar a tancar aquest tema que tants maldecaps ens ha portat. Intervinc per advertir que no ens en desempallegarem d’aquest tema tan fàcilment com voldríem ja que la reacció dels adversaris, especialment de la dreta estatal i nacional, serà ferotge. Caldrà saber explicar molt bé què representa i què comporta. El tema és tant complex que haurem de saber explicar-lo ben bé. També apunto que és el moment de donar un gir en les relacions dels socialistes catalans amb els socialistes de la resta d’Espanya reconeixent i retornant-los la seva contribució a la solució a la que s’ha arribat. És moment de tornar-hi, de ser amb ells i de continuar avançant plegats en la construcció de l’Espanya plural. Ens en hem sortit, ara cal ser oberts i col·laboradors.

3. Divendres. Inter parlamentària al carrer Nicaragua.

Més explicacions, ara més tècniques, sobre l’acord del finançament i una declaració política el Primer Secretari i President de la Generalitat sobre el tema. El cap amb el seu Estat Major. Reconeixement entusiasta dels comandament a la seva persona tant per l’èxit assolit com per la forma en que ha l’ha conduit. El seu estil basat en la fermesa i la discreció, i el manteniment d’una unitat governamental complicada li han proporcionat un resultat estratègic del que parlarem molts anys. Clar que caldrà polir algun serrell, clar que caldrà estar amatents a l’aplicació concreta, clar que caldrà ser molt pedagògics, aquí i a fora, clar que caldrà ser eficients en l’aplicació dels resultats obtinguts. Ara, més i millor acció de Govern. Ara, més i millors respostes a les necessitats dels ciutadans en els moments actuals. Deixem un malson enrere.

4. Dissabte. Els socialistes surten al carrer per les ciutats i pobles de Catalunya a prendre el pols a la ciutadania, a explicar, a donar la cara, a ser-hi.

A Mataró la paradeta està situada al epicentre cívic de la vida social dels dissabtes, la Placa de Santa Anna. Militants, càrrecs orgànics i institucionals, l’Alcalde i els diputats, passem una estona, qui més qui menys, departint amb els vianants, repartint informació i propaganda, apuntant dades de gent interessada en les nostres propostes, ... No hi ha rebuig, tampoc entusiasmes, tot cal dir-ho. En mig de la música de les sardanes i de l’anar i venir de gent que passeja o aprofita el centre comercial del cor de la ciutat. El que ens va costar treure-hi els cotxes, temps enrere! (encara que ara està completament acceptat i vist com a “natural”). Això és el que es pretenia, tornar a l’àgora, tenir un espai cívic de convivència i trobada.

5. Ara, amb la documentació que ens ha estat proporcionada, amb les indicacions i directrius rebudes, amb la valoració de les reaccions que s’han produït, els senescals tenim feina per fer. Alguna agrupació ja comença a moure’s i demana que en hi acostem abans de tancar la “barraca” per vacances. Els mitjans també ens aprofitaran. Quinze dies. El setembre a tornar-hi.

Cabrils, 19 de juliol.