Records de N.Y.: Les Nacions Unides.

Poca cua per fer una visita al complex de les NN.UU. Si, cal concertar-la prèviament, però ja és indicatiu aquest poc interès turístic per una institució tan rellevant.

La curta visita, sols tres quarts d’hora ensenya, tot visitant part del complex, els objectius, treballs i “èxits” aconseguits per l’organització des de la seva creació ja fa més de 60 anys.

Curiosos els mapes comparatius dels processos de descolonització al començament de l’organització i ara. Avui, llevat d’alguns arxipèlags diminuts perduts en mig d’algun oceà, generalment en mans dels anglesos, bé dels U.K., destaca l’única taca de l’antic Sàhara espanyol. Aquest és el gran problema d’aquest ordre que queda pendent per resoldre, junt amb l’altre tant o més enquistat que aquest que és el de Palestina.

Aquest estiu i aquest darrers dies el problema del Sàhara occidental torna a ser notícia. L’entrevista i l’article que Peter Van Walsum a El País a primers d’agost van resumir la seva visió després d’haver exercit de mitjancer del Secretari General de l’ONU per aquest tema. En la meva opinió la seva visió és objectiva i realista, malgrat el que ell mateix manifesta el que li sembla des del punt de vista de la justícia, però que planteja que cal intentar tancar aquest tema d’alguna manera per tal que no continuï arrossegant-se més temps. Ja sé que la seva posició, que a grans trets comparteixo, no és ben rebuda allà, i també aquí, pels partidaris del tot o res. Però mentre tant, uns quant milers de sers humans viuen ja fa més de trenta anys en un racó de desert mantinguts per la caritat benvolent de la mala consciència dels rics, que no els donen altre solució que la resistència, això si, des de la seva còmoda posició benestant. Fins quant?

Ara s’acaba de anomenat un nou mitjancer. Que tingui més sort i èxit que els seus predecessors.

Tornant a la visita. Va servir per constatar la coneguda manca de recursos de que disposa l’ONU, especialment pel boicot del que hauria de ser un dels principals contribuents, els EUA. L’hemicle de l’Assemblea General deuria haver estat molt avançat quan el van fer a finals dels anys 40 ddel segle passat però ara, vist de prop, dóna una imatge de tronat que fa caure de cul. Quina diferència amb l’auditori de INFOSYS que vaig veure a Bangalore l’any passat!

Mataró, 12 de setembre.