Relats de N.Y.: Els museus-3.

El MOMA va ser el que ens va agradar més. L’edifici, modern i adequat a les seves funcions, al mig del Upper Midtown, entre la 5èna i la 6èna (de les Amèriques) avinguda, enmig de gratacels imponents que ofeguen esglésies.

El que hi ha dins és aclaparador. Impossible novament, de pretendre en una visita veure-ho tot. Varem centrar-nos en las plantes 5èna i 4a. dedicades a pintura i escultura, deixant moltes altres coses, l’exposició temporal sobre Dalí per ex., i tot el relacionat amb arquitectura i disseny, llevat del famós helicòpter Bell-47D1 penjat en un forat d’escala.

La llum de les sales i les parets blanques faciliten poder retratar personalment sense flash amb una senzilla màquina les peces que més t’interessin. Evidentment, és millor adquirir reproduccions fetes per professionals, però malauradament no n’hi ha de disponibles de tot el que m’agradaria. Per ex., la comparació entre els quadres de Leger i de Picasso en un tema semblant datada el mateix any.

Per cert, quasi a tocar d’aquests quadres hi ha la sensacional primera versió de La Dansa de Matisse. Hi ha tants quadres i escultures excepcionals...! De la botiga del Museu me’n vaig endur un pòster de “Jo i l’aldea” de Chagall, la meva “descoberta” d’enguany, feta el 1911. (No sé si podré penjar-la enlloc, ja que em falta espai. Veurem).

Hom es pot fer una gran comprensió de les més brillant expressions de l’art occidental del s. XX. En escultura és sensacional el conjunt agrupat de l’obra de Picasso (Picasso, altre cop!, i a més del senyores del carrer d’Avinyò!, i també les peces del jardí d’escultures, els Mallol o els Giacometti, o Rodin. No vaig deixar d’endur-me el llibre de Highlights, 350 obres del MOMA, per tornar a paladejar el bo i millor del que allà hi ha.

Una altra de les exposicions temporals està dedicada al pintor alemany E.L. Kichner, que varem veure tot de pressa. Vaig trobar a faltar en els museus visitats obra d’artistes centreeuropeus que vaig descobrir els anys passats a Viena i a Berlín, però és que ens varen quedar moltes coses per veure: la Neue Galerie N.Y., per aquests últims, o el Whitney Museum of American Art per veure més obres d’autors americans més contemporanis, o el New Museum of contemporany Art que recomanava l’Àlex en les seves postals d’aquest estiu i la quantitat de coses que se’m devien escapar en el que varem visitar.

Tot queda per futures visites. Aquesta recança és un estímul per tornar-hi.

Madrid, 11 de setembre.