Repassem els temes:
Austeritat pressupostaria.
No, si era evident, lligàvem els gossos amb llonganisses! Any rere any, totes les administracions públiques veien créixer els seus pressupostos. Les despeses augmentaven, els ingressos també. Algunes, àdhuc (Sergi Mas, dixit) tenien superàvits i eixugaven deute.
Ara, què passa? Home, en lloc de créixer un 6,5% els pressupostos de l’Estat com l’any passat, sols creixeran un 3,3%. I és la “debacle”. Vols dir?
El pressupost consolidat per a 2008 que es va presentar ara fa un any pujava 349,4 mils de milions d’euros (repeteixo, 349,4 mils de milions d’euros). Aquesta quantitat no disminueix dràsticament pas, fins i tot augmenta, segons la proposta presentada aquests dies, en 11,5 mil milions d’euros. Hem perdut el sentit de les paraules. Ara d’això se’n diu austeritat... Ja sé que hi ha moltes coses, gent, projectes, anhels, il·lusions, penjades o que es volen penjar del pressupost. La imatge d’aquesta entrada que vaig fer servir l’any passat per aquestes dates crec que és eloqüent.
Més control (regulació) bancària.
No, si era evident, això era un desori. Al matí, els primers anuncis de la televisió eren així: “Necessita 6.000,- euros? Doncs, demani’ls! Amb un cop de telèfon els hi donem!” “ Que no arriba a final de mes? Doncs, no pateixi. Ja li reagruparem els seus deutes!” “Que vol una hipoteca? Doncs amb una mica més li donarem per canviar-se el cotxe! Ah! I ben gros, per lluir i fer-se accionista passiu de la gasolinera de la cantonada!”
Ara, què passa? Home, que l’alegria (o la bogeria) s’ha acabat, al menys per un temps. I quedarem molt pobres? No ho crec pas (col·lectivament parlant). Els nostres cotxes, en general, no són pas ferralla. Les nostres cases no són pas barraques immundes. Les vacances, doncs si no anem tant lluny tampoc ens morirem.
Potser en lloc de més control bancari és necessari més sentit comú, menys delit per tenir més i més, i més gran i més vistós. Aprofitar més bé el que tenim, que Déu ni do. Tothom, en molts indrets del món, pogués plorar amb els nostres ulls!
No tens en compte els que quedaran tirats! Sí, uns quants, molts en número. Però, i els que continuaran, que són nou vegades més, els abandonarem?. Aquí, aquí!
Revisar l’Estat del Benestar.
No, si era evident, vivíem a Xauxa.
“Xauxa és el país més gran
i bonic per excel·lència.
Allà es neda en l’opulència
i de pobres no n’hi han.”
(trobareu el text sencer que és més llarg i expressiu a “El trobador català” de l’Antoni Bori i Fontestà. La primera edició és de l’any 1892!)
Ara, què passa? Què és el que hem que revisar? Moltes coses, però si us plau, no comencem pels de baix, com quasi bé sempre que es parla d’aquests temes, ja que d’això es tracta quant es parla de l’Estat del Benestar. No haurem de repassar prèviament les retribucions dels de dalt, especialment si ens atenem als resultats obtinguts per alguns? No haurem de revisar les contribucions (els impostos) dels de dalt? Acceptarem les regles que alguns ens proposen ara que no anem bé i que ja ens proposaven quant anàvem bé? En fi, el debat de sempre.
Mataró, 28 de setembre.
Austeritat pressupostaria.
No, si era evident, lligàvem els gossos amb llonganisses! Any rere any, totes les administracions públiques veien créixer els seus pressupostos. Les despeses augmentaven, els ingressos també. Algunes, àdhuc (Sergi Mas, dixit) tenien superàvits i eixugaven deute.
Ara, què passa? Home, en lloc de créixer un 6,5% els pressupostos de l’Estat com l’any passat, sols creixeran un 3,3%. I és la “debacle”. Vols dir?
El pressupost consolidat per a 2008 que es va presentar ara fa un any pujava 349,4 mils de milions d’euros (repeteixo, 349,4 mils de milions d’euros). Aquesta quantitat no disminueix dràsticament pas, fins i tot augmenta, segons la proposta presentada aquests dies, en 11,5 mil milions d’euros. Hem perdut el sentit de les paraules. Ara d’això se’n diu austeritat... Ja sé que hi ha moltes coses, gent, projectes, anhels, il·lusions, penjades o que es volen penjar del pressupost. La imatge d’aquesta entrada que vaig fer servir l’any passat per aquestes dates crec que és eloqüent.
Més control (regulació) bancària.
No, si era evident, això era un desori. Al matí, els primers anuncis de la televisió eren així: “Necessita 6.000,- euros? Doncs, demani’ls! Amb un cop de telèfon els hi donem!” “ Que no arriba a final de mes? Doncs, no pateixi. Ja li reagruparem els seus deutes!” “Que vol una hipoteca? Doncs amb una mica més li donarem per canviar-se el cotxe! Ah! I ben gros, per lluir i fer-se accionista passiu de la gasolinera de la cantonada!”
Ara, què passa? Home, que l’alegria (o la bogeria) s’ha acabat, al menys per un temps. I quedarem molt pobres? No ho crec pas (col·lectivament parlant). Els nostres cotxes, en general, no són pas ferralla. Les nostres cases no són pas barraques immundes. Les vacances, doncs si no anem tant lluny tampoc ens morirem.
Potser en lloc de més control bancari és necessari més sentit comú, menys delit per tenir més i més, i més gran i més vistós. Aprofitar més bé el que tenim, que Déu ni do. Tothom, en molts indrets del món, pogués plorar amb els nostres ulls!
No tens en compte els que quedaran tirats! Sí, uns quants, molts en número. Però, i els que continuaran, que són nou vegades més, els abandonarem?. Aquí, aquí!
Revisar l’Estat del Benestar.
No, si era evident, vivíem a Xauxa.
“Xauxa és el país més gran
i bonic per excel·lència.
Allà es neda en l’opulència
i de pobres no n’hi han.”
(trobareu el text sencer que és més llarg i expressiu a “El trobador català” de l’Antoni Bori i Fontestà. La primera edició és de l’any 1892!)
Ara, què passa? Què és el que hem que revisar? Moltes coses, però si us plau, no comencem pels de baix, com quasi bé sempre que es parla d’aquests temes, ja que d’això es tracta quant es parla de l’Estat del Benestar. No haurem de repassar prèviament les retribucions dels de dalt, especialment si ens atenem als resultats obtinguts per alguns? No haurem de revisar les contribucions (els impostos) dels de dalt? Acceptarem les regles que alguns ens proposen ara que no anem bé i que ja ens proposaven quant anàvem bé? En fi, el debat de sempre.
Mataró, 28 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada